Comfluència

Construint relat

El Bulli o la importància de la posada en escena

“El Bulli, l’últim vals”, el reportatge que va emetre recentment TV3 sobre el darrer sopar del ja mític restaurant empordanès, va ser més que un plat del millor gust per a l’espectador gastroferit. També va recollir la importància que té la posada en escena en la fórmula màgica del Bulli.

I és que el xiringuito que es va convertir en el restaurant més famós del món incorpora alguns dels ingredients clau per a una projecció pública d’èxit.

  1. Relat captivador. Per convertir una iniciativa en llegenda cal comptar amb un relat captivador. Què millor que un escenari com un racó verge de la Costa Brava on als 60 uns pioners exòtics -el doctor Hans Schilling i la seva esposa Marketta- van encetar una història de final poc previsible. La del minigolf que va passar a xiriguito i més tard a restaurant amb estrella Michelin… on als 80 entraria a treballar un becari que acabaria revolucionant el món de la cuina. Enorme la quantitat de reportatges, documentals i llibres que han estat atrets per aquesta història durant els darrers anys.
  2. Una personalitat carismàtica. En una història potent també és important comptar amb al menys un personatge carismàtic. I al capdavant d’El Bulli, on també s’han format bona part dels cuiners de renom internacional d’avui, n’hi ha un de destacat. Ferran Adrià no s’ha caracteritzat només per la seva creativitat davant dels fogons sinó també per ser un peculiar però molt eficaç comunicador. Així és com va acabar guanyant-se el seu alter ego al programa Polònia, en un entorn habitualment dominat per les caricatures de representants polítics.
  3. Estil propi. El Bulli ha contribuït a elevar la cuina a categoria d’art però, partint de la personalitat del seu líder, ha sabut també transmetre una imatge senzilla, allunyada de la presumptuositat del món de l’alta cuina. Adrià és capaç de compaginar l’exclusivitat culinària amb l’elogi dels ous ferrats amb patates o l’associació amb una popular marca de cerveses. D’aquesta manera, la visibilitat del restaurant no ha quedat confinada a una elit.
  4. Comprensió del valor de la marca i innovació. Les ganes d’evitar l’estancament i també la comprensió de la magnitud de la marca El Bulli han empès Ferran Adrià en una aventura insòlita, com és la clausura del servei de restauració en plena cresta de l’onada. Amb El Bulli Foundation, un think tank culinari que ha creat importants expectatives abans de la seva inauguració oficial al 2014, el potencial del projecte sembla superar el del restaurant (escola de referència en la formació de cuiners, centre de R+D de prestigi, pol d’atracció de turisme professional i general, etc.).
  5. Essència. Però, deixem-nos de més històries. Darrere de tot sempre està el producte. I aquí ja no calen més comentaris…
Delícies servides en l’últim sopar d’El Bulli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Categories

    Arxiu

    Autors

    33 posts
    12 posts
    2 posts
    5 posts
    105 posts
    4 posts
    4 posts
    80 posts
    2 posts
    68 posts
    3 posts
    48 posts