La igualtat real entre homes i dones és un objectiu encara pendent a la nostra societat. Si bé sembla que la conscienciació col·lectiva al respecte té cada cop més bona salut, encara hi ha molt camí per fer. En un món com el periodisme i, més especialment en el periodisme esportiu, la diferència en el tracte continua sent una realitat.

A l’actualitat, l’esport femení ocupa als mitjans de comunicació un paper gairebé residual. Segons la última edició del Projecte de Monitorització Global de Mitjans, que data del 2015, només el 4% del contingut esportiu fa referència a esportistes femenines. El percentatge pot haver millorat, especialment amb el seguiment dels èxits en alguns esports individuals (Mireia Belmonte en natació, Carolina Marín en bàdminton…), però segueix sent difícil conèixer el dia a dia de moltes competicions practicades per dones.

Està justificada aquesta desigualtat? La pràctica esportiva i l’interès del col·lectiu femení en l’esport es troba en continu creixement. Una bona mostra és el recent rècord d’assistència a un partit de futbol femení de clubs: el 17 de març, el duel entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona va reunir al Wanda Metropolitano un total de 60.739 espectadors.

En l’àmbit comunicatiu, què podem fer per l’esport femení?
Si l’interès de la societat per l’esport femení és cada cop més gran, tenim moltes oportunitats per impulsar-lo a través de la comunicació, especialment si el compromís en aquesta projecció és compartit pels mitjans i per les institucions i clubs.

Des dels mitjans, cal predisposició i interès per dedicar pàgines i minuts a les esportistes en aquelles competicions equivalents a les masculines i en els esports minoritaris en què obtinguin millors resultats.
I des dels clubs i federacions? L’esforç comunicatiu de cada entitat o institució també ha de ser present per donar pes a les esportistes i han de fer atractiu i fàcil el seguiment de l’actualitat tant pels mitjans com pel públic en general.
En l’esport femení, hi ha molt camp per córrer!