Si demà cau Internet, la comunicació serà clau per reorganitzar l’activitat de la nostra institució o empresa, com ho va ser a l’inici de la pandèmia. Però hem eliminat tot el que era analògic: ja només funcionem en línia. I si quan és més necessària, la comunicació també s’apaga?

Els experts en tecnologia fan apostes -i escriuen articles- sobre quan es produirà la ‘gran apagada’ d’Internet i les seves potencials conseqüències. Que el cataclisme passarà es dona per descomptat. La periodista especialitzada Esther Paniagua recull al llibre ‘Error 404. Preparats per a un món sense Internet?’ un compendi de previsions apocalíptiques, en el que és alhora una anàlisi crítica per fer-nos reaccionar davant la dependència i la manipulació a la qual ens sotmet la Xarxa.

Les catàstrofes sempre han sigut un bon reclam literari, però no sembla que estem en el camp de la ciència-ficció. Internet caurà, d’aquí menys o més temps. Pot fer-ho de manera parcial o completa. Durant unes hores –com ho va fer recentment WhatsApp, Facebook i Instagram– o per un llarg període de temps. L’apagada pot ser una mera desconnexió o una tabula rasa que elimini molta de la informació i utilitats emmagatzemades al mal anomenat ‘núvol’.

La pandèmia –també previsible i durant anys anunciada- ens va agafar amb el teletreball a mig desenvolupar, però amb uns sistemes de comunicació corporativa totalment en línia. Als qui ens dediquem a aquest àmbit, això ens va permetre reaccionar des del primer moment, activar els protocols de crisi i desenvolupar al màxim la nostra feina.

Una apagada d’Internet ens situaria en un escenari completament diferent. Internets mobile first, xarxes socials corporatives, apps per gestionar la comunicació amb els usuaris, publicacions web, plataformes de gestió de continguts en línia… Els darrers anys hem arrasat amb tota la comunicació analògica. Hem eliminat revistes internes, plafons físics d’informació, circulars, catàlegs de serveis, sistemes de megafonia, fulletons, manuals i guies d’usuari, punts d’atenció directa… fins i tot la retolació d’alguns centres i establiments és digital.

Si demà cau Internet, la comunicació interna i externa serà clau per reorganitzar l’activitat de la nostra institució o empresa, com ho va ser a l’inici de la pandèmia. Però, i si en el moment en què és més necessària, la comunicació també s’apaga? Necessitem tenir un pla B que ens permeti seguir comunicant quan ens quedem sense Internet. Anticipar-se és la primera màxima de la comunicació de crisi. Ja ens hi podem posar. Compartim idees?