{"id":3128,"date":"2011-11-24T11:45:02","date_gmt":"2011-11-24T11:45:02","guid":{"rendered":"http:\/\/comfluencia.com\/?p=3128"},"modified":"2020-11-16T13:14:27","modified_gmt":"2020-11-16T11:14:27","slug":"addictes-al-power-point","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/op-team.com\/blog\/addictes-al-power-point\/","title":{"rendered":"Addictes al Power Point"},"content":{"rendered":"

\u201cPower corrupts. Power Point corrupts absolutely\u201d.<\/a><\/strong> <\/em>Aquesta \u00e9s, al menys, la visi\u00f3 sobre l’arxiconeguda eina d’Edward R. Tufte, professor emerit en estad\u00edstica i disseny gr\u00e0fic a Yale. Una forma de pensar que m\u00e9s d’un, de ben segur, compartir\u00e0. Perqu\u00e8 l’\u00fas del programa de Microsoft s’ha convertit amb el temps en una rutina i una tradici\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del sentit que tingui fer-lo servir en cada cas concret.<\/strong> Quantes vegades aquestes presentacions s\u00f3n nom\u00e9s una font de distracci\u00f3 per al p\u00fablic o enterboleixen el nostre missatge?
\n\"\"Amb tot, Microsoft calcula que existeixen uns 400 milions de c\u00f2pies del seu programa en \u00fas. I alguns n’han arribat a fer fins i tot art, com el fundador de Talking Heads, David Byrne,<\/a><\/strong> que al 2003 va exposar les seves creacions amb Power Point a Nova York. Byrne va comen\u00e7ar utilitzant-lo amb ironia, per retratar les in\u00e8rcies de la nostra societat a trav\u00e9s de les seves fletxes multicolors i altres elements predissenyats, per\u00f2 va acabar reconeixent<\/a> que havia acabat per agafar-li una certa estima.
\n\u00c0ngel o dimoni, el m\u00f3n no s’acaba, en tot cas, en el producte de Microsoft. A continuaci\u00f3, una mostra de dues alternatives que aporten valors afegits.
\n<\/strong><\/p>\n

1. Prezi<\/h2>\n

Segurament l’\u00fanica alternativa que, enlloc de replicar el model Power Point, planteja un canvi radical en la concepci\u00f3 d’una presentaci\u00f3. <\/strong>Prezi<\/a> evita una progressi\u00f3 lineal<\/strong> (diapositiva 1, diapositiva 2, diapositiva 3…) i aposta per un llen\u00e7 en qu\u00e8 es reuneix de forma estructurada tot el que volem explicar. A partir d’aqu\u00ed, la presentaci\u00f3 es desenvolupa mitjan\u00e7ant zooms en els diferents subelements del conjunt, permetent fer zoom out<\/em> de retorn quan ens interessi no perdre la visi\u00f3 global:<\/p>\n

Podeu consultar m\u00e9s exemples d’\u00fas de Prezi aqu\u00ed.<\/a><\/strong><\/p>\n

\n
\n

2. Sliderocket<\/h2>\n

Aquesta segona eina<\/a> no trenca el concepte de presentaci\u00f3 lineal. Per\u00f2 s\u00ed aporta altres valors interessants. D’una banda, a l’hora de realitzar treballs visualment rics, permet incloure de forma r\u00e0pida imatges provinents de Flickr o recursos d’altres plataformes socials, amb les que t\u00e9 una bona integraci\u00f3.<\/strong> De l’altra, inclou opcions per compartir les presentacions a la xarxa, analitzar les visites rebudes… Vegeu aqu\u00ed un exemple<\/a><\/strong> de les seves possibilitats gr\u00e0fiques.
\n\u00c9s possible que, m\u00e9s que alternatives, aquestes opcions i altres que existeixen siguin m\u00e9s aviat bons complements. Perqu\u00e8 s’ha de recon\u00e8ixer que la simplicitat d’\u00fas de Power Point el fa pr\u00e0ctic quan es necessita agilitat. Per\u00f2, en canvi, productes com Prezi poden afegir espectacularitat en una presentaci\u00f3 comercial, per posar un exemple.
\nDisposats encara, plovi o nevi, a seguir sent fidels per sempre a l’omnipresent Power Point?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cPower corrupts. Power Point corrupts absolutely\u201d. Aquesta \u00e9s, al menys, la visi\u00f3 sobre l’arxiconeguda eina d’Edward R. Tufte, professor emerit en estad\u00edstica i disseny gr\u00e0fic a Yale. Una forma de pensar que m\u00e9s d’un, de ben segur, compartir\u00e0. Perqu\u00e8 l’\u00fas del programa de Microsoft s’ha convertit amb el temps en una rutina i una tradici\u00f3 … <\/p>\n

Continua llegint \u00abAddictes al Power Point\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3136,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[116,176],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3128"}],"collection":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3128"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8506,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3128\/revisions\/8506"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}