{"id":5297,"date":"2014-02-12T16:44:13","date_gmt":"2014-02-12T16:44:13","guid":{"rendered":"http:\/\/comfluencia.com\/?p=5297"},"modified":"2020-10-26T14:15:06","modified_gmt":"2020-10-26T12:15:06","slug":"rumors-efectius-i-perillosos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/op-team.com\/blog\/rumors-efectius-i-perillosos\/","title":{"rendered":"Rumors. Efectius i perillosos"},"content":{"rendered":"

Una de les formes m\u00e9s antigues de comunicaci\u00f3 humana s\u00f3n els rumors: sigui per desempallegar-se de competidors (“que ve el llop<\/em>!”)\u00a0o per subjugar els altres mitjan\u00e7ant amenaces sobrenaturals (“els d\u00e9us et castigaran<\/em>“), res millor que fer c\u00f3rrer una bona brama. \u00c9s igual si el contingut del missatge \u00e9s veritat o mentida. El rumor, ben gestionat, s’escampa com una taca d’oli.
\nTres s\u00f3n els elements d’\u00e8xit per a qu\u00e8 triomfi un rumor. El primer, que el missatge inclogui una novetat. El segon, que es faci c\u00f3rrer pel canal, el context i els p\u00fablics adients. I el tercer i definitiu, que qui el propagui tingui “auctoritas<\/strong><\/em>“, que sigui alg\u00fa cre\u00efble en el seu \u00e0mbit, amb capacitat de prescripci\u00f3. Un exemple ben recent: “la mort” de la cantant i actriu Barbra Streisand<\/a>. La p\u00e0gina de Facebook creada pels bromistes va rebre m\u00e9s d’1 mili\u00f3 de Likes<\/em>, i durant unes quantes hores el tema va ser trending topic<\/em> a Twitter. Aquesta mena de murmuris maliciosos (i necrol\u00f2gics) \u00e9s tan freq\u00fcent que ha motivat l’aparici\u00f3 d’una web que permet aclarir si tal o tal fam\u00f3s \u00e9s viu o mort<\/a>.<\/p>\n

El rumor t\u00e9 unes caracter\u00edstiques que el fan molt \u00fatil en el seu prop\u00f2sit d’influenciar la conducta dels altres, que \u00e9s all\u00f2 que pretenen les eines de comunicaci\u00f3. En aquest cas, s’ha demostrat que assoleix uns nivells d’efic\u00e0cia (resultats) molt superiors a altres instruments, com pot ser un comunicat de premsa.<\/p>\n

A canvi, els rumors pateixen una greu amena\u00e7a: s\u00f3n, per si mateixos, incontrolables. Aquell que els propaga perd el seu control de manera directament proporcional a la difusi\u00f3 que aconsegueixen. Si el rumor \u00e9s cert, cap problema. Per\u00f2 si \u00e9s fals… pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies fatals: hi ha gent que ha perdut la vida pel fet de creure’s un rum-rum malici\u00f3s, ja sigui intentant fugir d’una cat\u00e0strofe que no era, ja sigui intoxicant-se amb medecines verinoses per combatre una suposada afecci\u00f3.<\/p>\n

Tot just avui, el diari La Vanguardia<\/em> alerta de la combinaci\u00f3 entre rumorologia i xarxes socials. El seu poder amplificador i viralitzant provoca efectes devastadors, que de vegades freguen el delicte. Aqu\u00ed, el paper del receptor esdev\u00e9 crucial, tant per frenar la divulgaci\u00f3 del rumor com per minimitzar-ne els riscos que comporta. O, fins i tot, per aprofitar-se’n. Entre els professionals de la Borsa circula la seg\u00fcent m\u00e0xima: “compra amb el rumor, i ven amb la not\u00edcia”<\/strong><\/em>. I entre els del periodisme esportiu se n’ha fet aquesta adaptaci\u00f3: “el rumor \u00e9s l’antesala de la not\u00edcia”<\/strong><\/em>.<\/p>\n

\"\"
El diari La Vanguardia alerta de la propagaci\u00f3 que fan les xarxes socials<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les formes m\u00e9s antigues de comunicaci\u00f3 humana s\u00f3n els rumors: sigui per desempallegar-se de competidors (“que ve el llop!”)\u00a0o per subjugar els altres mitjan\u00e7ant amenaces sobrenaturals (“els d\u00e9us et castigaran“), res millor que fer c\u00f3rrer una bona brama. \u00c9s igual si el contingut del missatge \u00e9s veritat o mentida. El rumor, ben gestionat, … <\/p>\n

Continua llegint \u00abRumors. Efectius i perillosos\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":5299,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5],"tags":[74,116,150,231,236],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5297"}],"collection":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5297"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5297\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7872,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5297\/revisions\/7872"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}