![\"\"](\"https:\/\/web2020.opteam.antaviana.net\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/diaris-e1602062003227-300x197.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La not\u00edcia \u00e9s tan impactant que cal retrocedir als temps en qu\u00e8 no hi havia control de la difusi\u00f3 per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda<\/a>. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va comen\u00e7ar fa una d\u00e8cada-, la preocupaci\u00f3 que genera aquesta not\u00edcia afecta molta m\u00e9s gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es q\u00fcestionen sobre els efectes socials i pol\u00edtics (un suposat i perill\u00f3s afebliment del quart poder a les democr\u00e0cies).<\/p>\n En realitat, tots aquests que\u00a0preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El m\u00f3n es va desenvolupar prou b\u00e9 fins que van apar\u00e8ixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguir\u00e0 progressant si un dia esdevenen objectes arqueol\u00f2gics. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s el qu\u00e8, sin\u00f3 el com<\/strong>.<\/p>\n Conv\u00e9 recordar, d’entrada, que el paper nom\u00e9s \u00e9s un suport, un canal. Per cert, un canal molt antiecol\u00f2gic (a m\u00e9s de la fusta per fabricar paper es necesiten productes qu\u00edmics com la tinta i m\u00e0quines enormes per a imprimir) i molt antilog\u00edstic (per costos i per temps de distribuci\u00f3).<\/p>\n