La comunicaci\u00f3 necessita d\u2019un \u00fas correcte de la llengua en l’ampl\u00edssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser ben\u00e8vols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d\u2019ortografia en un text que contempli el parlar d\u2019un registre col\u00b7loquial, per\u00f2 les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informaci\u00f3 entre una empresa o instituci\u00f3 i el seu p\u00fablic han de ser curoses.<\/p>\n
Quan la llengua no \u00e9s prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l\u2019impacte de l\u2019errada pot ser redu\u00eft, per\u00f2 en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. Als diaris, les presses i la reducci\u00f3 de personal fan que el proc\u00e9s de correcci\u00f3 pugui no ser tan acurat com caldria esperar. Per aix\u00f2, podem trobar traduccions autom\u00e0tiques que parlen d\u2019un futbolista argent\u00ed anomenat \u201cLlegeixo Messi\u201d. O la recent errada d\u2019un diari nordameric\u00e0 que afirmava que <\/span>la vida i els \u201cforats\u201d (holes<\/em>, en angl\u00e8s) de Julia Roberts milloraven amb l\u2019edat<\/a> quan volia parlar de la millora en la seva vida i els seus papers (<\/span>roles<\/em>) a les pel\u00b7l\u00edcules.<\/span><\/p>\n En els casos de comunicacions m\u00e9s empresarials n\u2019hi ha de ben diverses. Des d\u2019errades a cartes de restaurants, anuncis o fins i tot cartells de productes en un supermercat, com la que fa uns dies voltava per Twitter i que recomanava la lectura en un passad\u00eds de productes de neteja.<\/p>\n Premi TransAtl\u00e0ntida al Foment de la Lectura pic.twitter.com\/wEPH3Q9mwM<\/a><\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/web2020.opteam.antaviana.net\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/alzheimers-3068938_1920-300x149.jpg\")
<\/p>\n