{"id":6563,"date":"2019-03-05T15:26:55","date_gmt":"2019-03-05T15:26:55","guid":{"rendered":"http:\/\/comfluencia.com\/?p=6563"},"modified":"2020-10-02T11:28:16","modified_gmt":"2020-10-02T09:28:16","slug":"comunicacio-en-serie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/op-team.com\/blog\/comunicacio-en-serie\/","title":{"rendered":"Comunicaci\u00f3 en s\u00e8rie"},"content":{"rendered":"

Postmodern Jukebox<\/strong><\/a> \u00e9s un col\u00b7lectiu musical rotatori fundat per l’arreglista i pianista Scott Bradlee el 2011. PMJ<\/strong> \u00e9s conegut per la reelaboraci\u00f3 de la m\u00fasica moderna popular en diferents g\u00e8neres d’\u00e8poca, especialment formes de principis del segle XX com el swing i el jazz.\u00a0 Cada setmana llan\u00e7a un nou v\u00eddeo a YouTube<\/a>, sempre seguint una mateixa est\u00e8tica visual (una c\u00e0mera fixa frontal i un sol pla per a tot el v\u00eddeo, l’escenari sol ser una habitaci\u00f3 normal i corrent, hi ha elements decoratius que es repeteixen, com una catifa). El resultat \u00e9s que\u00a0el grup\u00a0ha acumulat m\u00e9s de mil milions de visualitzacions<\/strong> a YouTube i 3,6 milions de subscriptors.
\nPMJ<\/strong> \u00e9s un exemple d’\u00e8xit de\u00a0l’entreteniment en s\u00e8rie, una t\u00e8cnica impulsada fa un segle pels grans mitjans de comunicaci\u00f3 de masses (r\u00e0dio, TV, cinema) i que es basava en el model dels relats fulletonescos de la premsa europea decimon\u00f2nica. Parteix de la idea simple de dissenyar un producte nou i diferent dels que existeixen i clonar-lo (amb lleugeres variacions individuals) indefinidament. El negoci \u00e9s ja tan important que han sorgit plataformes com Netflix\u00a0<\/a>que l’han convertit en la seva activitat central.
\nPer\u00f2 aquest model\u00a0de les s\u00e8ries\u00a0tamb\u00e9 ha esdevingut una estrat\u00e8gia de Comunicaci\u00f3 Externa per a les organitzacions,\u00a0i una eina potent per al posicionament i la notorietat de marca<\/strong>. Paradigm\u00e0tic \u00e9s el cas del RACC, al que\u00a0molta gent reconeix el lideratge\u00a0per la informaci\u00f3 que difon quotidianament sobre l’estat del tr\u00e0nsit. Per qu\u00e8 \u00e9s \u00fatil i efica\u00e7 la Comunicaci\u00f3 en s\u00e8rie?<\/strong><\/p>\n

En primer lloc, perqu\u00e8 crea h\u00e0bit en el receptor<\/strong>. La difusi\u00f3 regular d’informacions seriades fidelitza audi\u00e8ncies perqu\u00e8 els permet contemplar l’evoluci\u00f3 de les coses.<\/p>\n

En segon lloc, \u00e9s comprensible<\/strong>. La repetici\u00f3 de patrons de comunicaci\u00f3 (per exemple, els comunicats mensuals estad\u00edstics) faciliten una r\u00e0pida assimilaci\u00f3 dels continguts.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 cal destacar el que en podr\u00edem anomenar efecte percussor<\/strong>. Com un enganx\u00f3s redoblament de tambors, la reiteraci\u00f3 del model comunicatiu atrapa als p\u00fablics, els\u00a0enxampa\u00a0a seguir el ritme peri\u00f2dic de les informacions.<\/p>\n

I la quarta principal virtud de la comunicaci\u00f3 en s\u00e8rie radica en la seva capacitat d’establir referents<\/strong>. Pol\u00edtics i periodistes -per\u00f2 tamb\u00e9 metges a la consulta o predicadors als p\u00falpits- en saben molt de l’efic\u00e0cia en l’\u00fas continuat de t\u00f2pics. Poques idees, per\u00f2 clares i matxucades incessantment, acaben convertint-se en veritats indubtables en la ment dels o\u00efdors.
\nI com a met\u00e0fora de tot plegat,\u00a0si un mira i escolta aquest v\u00eddeo segur que acaba enganxant-se i repetint la melodia i les paraules All about that bass<\/em><\/strong> indefinidament…<\/p>\n