![\"\"](\"https:\/\/web2020.opteam.antaviana.net\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/007-transparency-300x300.png\"){kind=spacer}
<\/p>\n<\/p>\n
Els ajuntaments s\u00f3n l’administraci\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s propera al ciutad\u00e0, i la que acostuma a prestar-li els serveis m\u00e9s immediats: assist\u00e8ncia social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits s\u00f3n, a m\u00e9s, un factor de cohesi\u00f3 i de conviv\u00e8ncia, el pal de paller on els ve\u00efns s’arremolinen per desenvolupar activitats l\u00fadiques i culturals, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2miques o mediambientals.\u00a0En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalitzaci\u00f3, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles s\u00f3n la primera “empresa” en nombre de contractats.<\/p>\n
Darrerament es constata tamb\u00e9 una capacitaci\u00f3 competencial<\/strong>\u00a0de la seva funci\u00f3 comunicativa<\/strong>, com ho acrediten les diferents licitacions p\u00fabliques de les darreres setmanes: Seva<\/a>, Begues <\/a>o\u00a0Riells i Viabrea<\/a> (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llan\u00e7at concursos en cerca de prove\u00efdors especialitzats.<\/p>\n Per qu\u00e8 han de comunicar aquests ajuntaments tan petits<\/strong> si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els ve\u00efns i les autoritats municipals \u00e9s constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocat\u00f2ries sorgides des del consistori. La pregunta crucial per als ajuntaments, per\u00f2, \u00e9s com s’ha de fer, tot aix\u00f2.\u00a0Sota quins criteris s’ha\u00a0de gestionar la comunicaci\u00f3? Amb quina estructura i a trav\u00e9s de quins canals?<\/strong> La consci\u00e8ncia sobre la necessitat i els beneficis de dissenyar i aplicar pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 sol precedir a la descoberta de la metodologia que ho far\u00e0 possible. Aix\u00f2 passa a tots els camps: des del desenvolupament urban\u00edstic fins a la posada en marxa de serveis assistencials. Per\u00f2 en tots els casos hi ha empreses i experts que poden guiar les passes a fer a trav\u00e9s d’auditories, disseny d’accions, creaci\u00f3 de l’estructura t\u00e8cnica i fins la producci\u00f3 de continguts i suports, o la gesti\u00f3 de canals de comunicaci\u00f3 municipals.<\/p>\n All\u00f2 rellevant, per\u00f2,\u00a0\u00e9s evitar les 2 equivocacions t\u00edpiques dels ajuntaments<\/strong> a l’hora de plantejar-se desenvolupar un programa de comunicaci\u00f3. En primer lloc, fer apriorismes, tenir prejudicis<\/strong> (per exemple,\u00a0en el cas de pobles amb poblaci\u00f3 envellida,\u00a0les xarxes socials poden no ser tan \u00fatils com tothom pensa). En segon lloc, negligir o menystenir els beneficis de la comunicaci\u00f3 municipal<\/strong>: molts pobles perden competitivitat i capacitat d’atracci\u00f3 (de persones i de negocis), senzillament perqu\u00e8 no s\u00f3n proactius a l’hora d’explicar-se i connectar amb ciutadania, empreses, mitjans de comunicaci\u00f3… Els ajuntaments s\u00f3n l’administraci\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s propera al ciutad\u00e0, i la que acostuma a prestar-li els serveis m\u00e9s immediats: assist\u00e8ncia social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits s\u00f3n, a m\u00e9s, un factor de cohesi\u00f3 i de conviv\u00e8ncia, el pal de paller on els ve\u00efns s’arremolinen per desenvolupar activitats l\u00fadiques i culturals, per\u00f2 … <\/p>\n
\nPer\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s comunicar. \u00c9s, nom\u00e9s, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius<\/strong>. En l’\u00e0mbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicaci\u00f3<\/strong> inclouria:<\/p>\n\n
\nEn realitat, aquestes preguntes s\u00f3n les mateixes que es podria fer una empresa, una entitat associativa o qualsevol organitzaci\u00f3 que busca influir d’alguna manera en el seu entorn (aconseguir clients o seguidors, posicionar determinats missatges, moure a la gent a actuar…). Per tant, la resposta tamb\u00e9 \u00e9s la mateixa, i \u00e9s ben simple:<\/p>\n\n
\nI no es tracta\u00a0tan sols aqu\u00ed de qu\u00e8 perdin poblaci\u00f3 perqu\u00e8 no hi ha ind\u00fastries instal\u00b7lades a la localitat. Cada poble ha de trobar el seu avantatge competitiu, tamb\u00e9. De fet, hi ha municipis petits per\u00f2\u00a0florents i pr\u00f2spers que nom\u00e9s s\u00f3n lloc de segones resid\u00e8ncies o ciutats dormitoris. Per\u00f2 tots tenen en com\u00fa que han sabut construir una imatge externa i potent, i cohesionar conductes internes que els fes rellevant la seva condici\u00f3<\/strong>. Ja sigui “venent” serveis, neteja, civisme, arquitectura, innovaci\u00f3…, tots han fet comunicaci\u00f3. O encara m\u00e9s ben dit, tots han fet molt bona comunicaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"