{"id":9276,"date":"2024-05-24T13:08:57","date_gmt":"2024-05-24T11:08:57","guid":{"rendered":"https:\/\/op-team.com\/blog\/?p=9276"},"modified":"2024-05-24T13:14:16","modified_gmt":"2024-05-24T11:14:16","slug":"ja-que-estem-condemnats-a-comunicar-fem-ho-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/op-team.com\/blog\/ja-que-estem-condemnats-a-comunicar-fem-ho-be\/","title":{"rendered":"Ja que estem condemnats a comunicar, fem-ho b\u00e9"},"content":{"rendered":"

L\u2019escola de Palo Alto ens deia que tot comunica. No \u00e9s necessari que hi hagi intenci\u00f3 de comunicar per fer-ho, afirmaven Watzlawick, Jackson i Beavin-Bavelas en el seu primer axioma de la comunicaci\u00f3<\/a>. Comunica la roba que duem posada, la manera com caminem, la col\u00f2nia que portem, els gestos que fem amb les mans, el to de la nostra veu, i, \u00e9s clar, all\u00f2 que diem… per\u00f2 tamb\u00e9 all\u00f2 que no diem.<\/p>\n

Com afirmava en Mart\u00ed Franc\u00e0s al darrer article publicat en aquest blog<\/a>, el silenci pot ser tan poder\u00f3s com les paraules. Com saben molt b\u00e9 les persones que es dediquen a la interpretaci\u00f3 i tamb\u00e9 els locutors i les locutores de r\u00e0dio, l\u2019abs\u00e8ncia de so t\u00e9 una for\u00e7a comunicativa brutal. El m\u00fasic John Cage ho va demostrar a la seva famosa pe\u00e7a 4\u201933\u2019\u2019<\/a>. Aquesta composici\u00f3 o, m\u00e9s aviat, no-composici\u00f3, consisteix en quatre minuts i trenta-tres segons de silenci. Quan la interpretava, Cage s\u2019asseia davant del piano, es posava les mans damunt dels genolls i romania imm\u00f2bil fins al final de l\u2019obra. A la sala, se sentien estossecs, xiuxiuejos i el frec inc\u00f2mode dels culs en les butaques, que ajudaven a accentuar encara m\u00e9s l\u2019eloq\u00fc\u00e8ncia del silenci i feien que l\u2019obra fos sempre radicalment diferent en cada nova interpretaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"
Autoria: Volodymyr Hryshchenko, Unsplash<\/figcaption><\/figure>\n

Ja sigui amb gestos, olors, paraules o silencis, sovint el que comuniquem no \u00e9s sempre el que realment volem comunicar. La millor comunicaci\u00f3 \u00e9s la que t\u00e9 un objectiu, la que es prepara, la que respon a una estrat\u00e8gia determinada. La bona comunicaci\u00f3 es planifica i \u00e9s fruit d\u2019una reflexi\u00f3 pr\u00e8via<\/strong>. Aix\u00f2 se\u2019ns aplica als individus, per\u00f2 tamb\u00e9 a les empreses \u2013que, al capdavall s\u00f3n grups de persones organitzades, amb un prop\u00f2sit determinat i uns recursos que els permet assolir-lo\u2013 que, com m\u00e9s planifiquen els seus missatges, millor comuniquen.<\/p>\n

Em direu que no tot es pot preveure. Us dono la ra\u00f3. Vivim en un entorn cada cop m\u00e9s incert. El que pensem que passar\u00e0 dem\u00e0 probablement no passar\u00e0 i el que imaginem que no podria succeir mai, acaba succeint. Una nova tecnologia pot acabar transformant de la nit al dia la nostra manera de viure i veure el m\u00f3n. Tamb\u00e9 una pand\u00e8mia. O una guerra. O un esc\u00e0ndol en una entitat financera. Tot i aix\u00ed, com saben els actors, la millor improvisaci\u00f3 \u00e9s la que es prepara. Planificar la incertesa \u00e9s la millor manera d\u2019estar preparats per fer front als canvis<\/strong>.<\/p>\n

Les persones \u2013i, per tant, les empreses\u2013 som esclaves dels nostres gestos, les nostres paraules i els nostres silencis, per\u00f2 som lliures de decidir quin ha de ser el gui\u00f3 que els dirigeixi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019escola de Palo Alto ens deia que tot comunica. No \u00e9s necessari que hi hagi intenci\u00f3 de comunicar per fer-ho, afirmaven Watzlawick, Jackson i Beavin-Bavelas en el seu primer axioma de la comunicaci\u00f3. Comunica la roba que duem posada, la manera com caminem, la col\u00f2nia que portem, els gestos que fem amb les mans, el … <\/p>\n

Continua llegint \u00abJa que estem condemnats a comunicar, fem-ho b\u00e9\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":9277,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[16],"tags":[59,91,174,281],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9276"}],"collection":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9276"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9276\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9278,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9276\/revisions\/9278"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/op-team.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}