me ense\u00f1\u00f3 que mi destino<\/em><\/p>\n era rodar y rodar.<\/em><\/p>\n Despu\u00e9s me dijo un arriero<\/em><\/p>\n que no hay que llegar primero<\/em><\/p>\n pero hay que saber llegar.<\/em><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 que la trompeta emfatitzava fant\u00e0sticament l\u2019\u00faltim vers, s\u2019hi diu una veritat com un temple. A primer de carrera, a la Facultat de Periodisme, els professors insisteixen sempre que \u00e9s m\u00e9s important ser prec\u00eds que ser r\u00e0pid i, en comunicaci\u00f3, podem aplicar la mateixa l\u00f2gica. Escollir b\u00e9 el moment per transmetre informaci\u00f3 \u00e9s clau perqu\u00e8 arribi al major nombre de gent possible o al p\u00fablic a qui ens dirigim de la manera m\u00e9s efectiva.<\/p>\n Aquesta idea no nom\u00e9s s\u2019aplica al periodisme, sin\u00f3 que \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 que sovint ignorem en la vida quotidiana. En un m\u00f3n tan accelerat, on tot sembla tenir data de caducitat immediata, sembla que nom\u00e9s es valora el primer qui arriba. Per\u00f2, com ens recorda la ranxera, no sempre \u00e9s imprescindible ser el m\u00e9s r\u00e0pid. De vegades, la paci\u00e8ncia i la determinaci\u00f3 ens porten molt m\u00e9s lluny que la precipitaci\u00f3. \u00c9s la qualitat del missatge, la coher\u00e8ncia del que diem i la cura en com ho transmetem all\u00f2 que realment marca la difer\u00e8ncia.<\/p>\n Aix\u00ed, la ranxera dels mariachis de Les Rambles em va fer pensar en l\u2019art d’esperar, d\u2019arribar quan toca, d\u2019entendre que l\u2019\u00e8xit no es mesura nom\u00e9s en ser els primers. En comunicaci\u00f3 corporativa, igual que en les relacions personals, cal saber llegir el moment, interpretar les circumst\u00e0ncies i prendre consci\u00e8ncia de la rellev\u00e0ncia de cada gest, de cada paraula. Per aix\u00f2, cada empresa ha de trobar el seu ritme a l\u2019hora de comunicar. Al final l\u2019audi\u00e8ncia no recordar\u00e0 com de r\u00e0pid van rebre una informaci\u00f3 sin\u00f3 que aquella informaci\u00f3 era precisa, entenedora i estava ben contextualitzada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019altre dia caminant per Les Rambles \u2013s\u00ed, ho s\u00e9, error de principiant\u2013, em vaig creuar amb una banda de mariachis que cantava davant d\u2019una de les terrasses. Interpretaven \u201cEl Rey\u201d, de Vicente Fern\u00e1ndez. \u00c9s una ranxera cl\u00e0ssica que se\u2019m va ficar al cap i em vaig passar una setmana xiulant i cantussejant-la per sota el … <\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/op-team.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/iStock-1220279287-300x195.jpg\")
<\/p>\n