{"id":9449,"date":"2025-01-28T18:11:45","date_gmt":"2025-01-28T16:11:45","guid":{"rendered":"https:\/\/op-team.com\/blog\/?p=9449"},"modified":"2025-01-29T13:32:27","modified_gmt":"2025-01-29T11:32:27","slug":"sobreactuar-te-riscos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/op-team.com\/blog\/sobreactuar-te-riscos\/","title":{"rendered":"Sobreactuar t\u00e9 riscos"},"content":{"rendered":"

Situaci\u00f3 A:<\/strong> un post en una xarxa social critica una decisi\u00f3 de la nostra organitzaci\u00f3, insinuant que \u00e9s perjudicial per al medi ambient.<\/p>\n

Situaci\u00f3 B:<\/strong> un diari publica una informaci\u00f3 esbiaixada que afecta la imatge que projectem socialment, banalitzant el nostre perfil.<\/p>\n

Situaci\u00f3 C:<\/strong> un client es dona de baixa adduint que mentim sobre la qualitat dels nostres productes.<\/p>\n

Totes tres situacions generen preocupaci\u00f3 i indueixen una reacci\u00f3 immediata per part nostra. A m\u00e9s de considerar els danys directes que poden causar-nos, ens creen una sensaci\u00f3 d’injust\u00edcia i de maldat que cal reparar, perqu\u00e8 juguen amb les emocions humanes. Immediatament, ja sigui de forma individual o reunint un comit\u00e8 de crisi, desfermem una tempesta d’idees per donar una resposta convicent a les falsedats escampades p\u00fablicament.<\/p>\n

Per\u00f2, quina \u00e9s la dimensi\u00f3 adequada que ha de tenir aquesta resposta?<\/strong> Qu\u00e8 cal tenir en compte a l’hora de triar l’acci\u00f3 comunicativa m\u00e9s encertada?<\/p>\n

<\/p>\n

Moltes organitzacions estan m\u00e9s pendents del que diran que no del que fan. I aix\u00f2 les porta a reaccionar amb exc\u00e8s davant les suposades amenaces a la pr\u00f2pia imatge. En l’era de la infoxicaci\u00f3, la lluita per imposar un determinat relat esdev\u00e9 tan aferrissada que pot portar a prendre decisions equivocades. Especialment, pel risc de sobreactuaci\u00f3 en la r\u00e8plica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Principi d’actuaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

S’han de desmentir les falsedats (les famoses fake news<\/em>)?<\/a> En la mesura que\u00a0 les mentides condicionin la reacci\u00f3 d’altra gent i puguin provocar mals majors, s\u00ed<\/strong>. Per\u00f2 si la fal\u00b7l\u00e0cia difosa nom\u00e9s \u00e9s una provocaci\u00f3, combatre-la amb una justificaci\u00f3 pr\u00f2pia no fa m\u00e9s que accentuar el debat p\u00fablic i, per tant, mantenir encesa la flama de la cal\u00famnia. Per raons biol\u00f2giques, per\u00f2 tamb\u00e9 existencials, la gent tendim a l’oblit: mencionar-los un infundi <\/strong>\u2013ni que sigui per desacreditar-lo<\/strong>\u2013\u00a0el fa reviure, el mant\u00e9 en escena<\/strong>.<\/p>\n

Encara m\u00e9s: la reacci\u00f3 desmesurada de l’afectat pot contribuir a fer m\u00e9s gran la pol\u00e8mica. S’ha vist, per exemple, amb les intervencions dels dirigents d’Esquerra Republicana<\/strong> a prop\u00f2sit de l’esc\u00e0ndol sobre l’estructura B del partit.<\/a> Tant parlar en veu alta no ha fet m\u00e9s que danyar de manera greu la imatge de l’organitzaci\u00f3 i enfonsar la confian\u00e7a dels potencials votants en aquesta formaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Al costat oposat hi ha l’actitud de Joan Laporta<\/strong>, president del Bar\u00e7a, sobre les acusacions rebudes pel cas de la no inscripci\u00f3 del futbolista Dani Olmo. Deixem de banda les consideracions personals i analitzem la seva pol\u00edtica comunicativa. Laporta va aguantar amb esto\u00efcisme les amenaces de mocions de censura, les abundants i sovint fonamentades cr\u00edtiques dels periodistes i les imputacions sobre males pr\u00e0ctiques que li van fer professionals diversos. Laporta va resistir la pressi\u00f3 \u2013se suposa que tamb\u00e9 el neguit de desfogar-se\u2013 i nom\u00e9s va fer una sola intervenci\u00f3<\/a> de resposta. El resultat \u00e9s que, dues setmanes despr\u00e9s, ning\u00fa no parla ja del cas Olmo.<\/p>\n