Les empreses que gestionen les principals xarxes socials competeixen per l’atenció dels usuaris. Actualment, aquesta batalla la protagonitzen, sobretot, Instagram i TikTok, que s’enfronten per dominar el mercat del temps, que cada cop està més saturat. Enmig d’aquest panorama, l’any 2022 va aparèixer una nova plataforma que es presentava com una alternativa a les xarxes socials tradicionals.

Es tracta de BeReal, una aplicació francesa força popular entre la Generació Z, que es presenta com una xarxa que cerca la veracitat i la instantaneïtat. Cada dia, a una hora inesperada, els usuaris reben una notificació que els convida a compartir, en el termini de dos minuts, una selfie i una fotografia del lloc on es troben en aquell moment.

Un joc inofensiu?

El que sembla un joc inofensiu amaga, però, una dinàmica psicològica potent: la necessitat de complir amb una cita diària imposada per l’aplicació. En realitat, aquesta urgència crea una sensació de deure i fomenta un hàbit diari, cosa que transforma el que havia de ser una plataforma lliure d’expectatives en una eina més de la guerra per l’atenció.

Així ho adverteix un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, publicat a la revista Emotion, Space and Society, amb el títol “Attention Wars, Psychopower and Platform Environments”.

Segons aquest treball, l’aplicació adopta el model hook (ganxo), desenvolupat per Nir Eyal, que aplica al consum de les xarxes socials mecanismes similars als que provoca la drogoaddicció. El model consisteix en un procés cíclic format per quatre fases: un factor desencadenant (trigger), una acció (action), l’obtenció d’una recompensa (reward) i la inversió per crear hàbits i fomentar la fidelitat de l’usuari (investment). Aquest model és conegut i explotat per les plataformes que busquen convertir-se en una part cada cop més important del dia a dia dels seus usuaris, però el cas de BeReal és especialment molest, perquè l’aplica de manera molt subtil.

FOMO

L’estudi mostra que BeReal empeny els usuaris a participar diàriament en el joc que proposa per no perdre’s la interacció amb els seus amics, de manera que, si no publiques, et quedes fora. Aquest mecanisme aprofita l’efecte FOMO (sigla, en anglès, de fear of missing out), la por de quedar exclòs i perdre’s experiències en l’àmbit digital.

L’estudi també analitza com BeReal s’aprofita d’allò que el filòsof Bernard Stiegler anomena psicopoder, una forma de manipulació que explota les emocions i els automatismes cognitius per controlar l’atenció dels individus. En aquest sentit, les notificacions constants que envia l’aplicació, els recordatoris per publicar i la dinàmica de les RealMojis (reaccions fotogràfiques) contribueixen a fomentar la interacció contínua. El fet de veure reaccions emocionals immediates en forma de selfies personalitzades crea una atmosfera de reciprocitat emocional que reforça el comportament addictiu, la qual cosa converteix cada interacció en una dosi de recompensa social.

Manipulació emocional

Malgrat el seu èmfasi en la realitat i l’autenticitat, BeReal és un altre experiment de manipulació emocional. Les publicacions es converteixen en moments calculats en què l’usuari intenta captar l’atenció dels altres. D’aquesta manera, l’espontaneïtat es converteix en un enunciat performatiu, en què allò que fa l’usuari està supeditat a allò que diu que fa. L’antipostureig que promet l’aplicació és, doncs, una il·lusió.

Potser és hora de qüestionar-nos si aquesta promesa d’autenticitat que ens fa BeReal i la resta de les xarxes socials és realment possible en un context dominat per la cerca del benefici econòmic. Al final, potser el veritable canvi no es troba en l’última aplicació de moda, sinó a quines activitats decidim dedicar una cosa tan valuosa com el nostre temps.