Només es queden amb la part de la Unió Europea que els interessa, la qual cosa té poc sentit quan formes part d’una associació. Però, en el fons, s’ha d’acceptar que Dinamarca reinstauri els controls de passaport als seus límits geogràfics i reconstrueixi així una frontera interior a Europa. És democràtic.

Ara bé, a més de gaudir dels suposats beneficis que aquesta mesura -promoguda des de l’extrema dreta- proporciona, el país de les galetes de mantega també n’haurà d’assumir els costos, per començar a nivell d’imatge. Aquell estat escandinau modèlic, modern, obert, pot veure com els tòpics afavoridors que el definien fins ara a ulls estrangers, queden desdibuixats. Més, és clar, si hi ha noves passes en la mateixa direcció.

I es que, paradoxalment, una mesura que apunta a aïllar-se, a obstaculitzar la comunicació, comunica molt, diu molt de Dinamarca. I pot ser un primer pas per assentar nous tòpics: país tancat en si mateix, hostil amb la diferència, que desconfia no només dels immigrants extracomunitaris -sospitosos de delinqüència- sinó també dels seus veïns i socis europeus, tan incompetents fins ara en el control de les fronteres Sud i Est d’Europa, tant, que obliguen els assenyats danesos a arremangar-se i posar ordre per si mateixos. Un país ric, gran exportador, però esquerp, antipàtic, fa fred i ens venen poques ganes d’anar-hi. Ningú no és perfecte.
Exagerat?, caricaturesc? Amb justícia o sense, sovint la imatge que queda és justament una caricatura.