Potser ja heu sentit a parlar dels roomscapes o jocs d’escapament en viu. Personalment, en sóc fan. Però no vull parlar-vos dels meus hobbies, sinó de les estratègies de comunicació que han convertit aquest fenomen en tota una moda. Aquest format d’oci va néixer a Hongria fa uns anys. Jo el vaig descobrir el 2013, quan a Barcelona ciutat
comptàvem amb quatre sales. I què ha passat en aquests tres anys? Doncs que s’han multiplicat!

El joc en sí consisteix a aconseguir escapar d’una sala tot resolent diferents enigmes i en un temps determinat. És a dir, un cop hem jugat a un, no podem repetir. Sembla que, en un format així, hauria d’arribar un dia en el qual no hi hagués més públic però, tot al contrari, l’oferta no deixa d’augmentar i els adeptes no paren de créixer.

I què hi té a veure la comunicació? 
Molt! Potser com a usuari no pots repetir aquell joc que t’ha agradat, però sí que el pots recomanar. I aquesta és la clau! La comunicació boca-orella i la prescripció són els puntals que sustenten aquest model d’oci. Cada cop que vas a un roomscape te’n recomanen d’altres, et pregunten quins has fet o quin és el que més t’ha agradat. I aquesta és la comunicació més eficaç.

Evidentment les xarxes socials també tenen la seva part en l’estratègia comunicativa dels roomscapes, però no és molt més fiable seguir els consells d’aquells del nostre entorn que ja ho han provat?