“Sermo hominum mores et celat et indicat idem”

El llenguatge humà és com l’ADN: personal i individual. Les paraules que diem (i com les diem) són la suma d’intencions, creences, actituds, però també són fruit de la pròpia personalitat. Cató el Vell va escriure al segle II a. C. que “el llenguatge amaga i revela en la mateixa mesura el caràcter dels homes”. Cada vegada que ens expressem projectem una imatge, però les mateixes paraules revelen una identitat. En definitiva, comuniquem per influir, però no podem evitar de descobrir qui som cada vegada que comuniquem.