És un instint natural: quan els problemes esdevenen complexos, sentim la temptació de convertir-nos en alquimista i trobar una solució màgica que els desllorigui tots de cop. El progrés científic i tecnològic provoca que el món avanci cada cop més acceleradament i això, paradoxalment, genera incertesa en les persones.  En l’era dels mitjans de comunicació de masses i de les xarxes socials, els gurús (aquells que ajuden a transitar de la ignorància al coneixement) han trobat el camp abonat per sacsejar consciències.

Al món de l’empresa passa el mateix. “Estratègia“, diuen. Estratègia i tindràs èxits i resultats. I és veritat… però no tota la veritat. L’estratègia és el camí, però sense caminar mai no s’arriba enlloc. És la gestió la que fa avançar. La gestió entesa com a acció, i també com a coordinació de persones i altres recursos per a assolir uns determinats objectius amb eficiència.

La gestió és la que fa créixer les audiències. La gestió és la que evita el malbaratament de temps i de diners. La gestió és la que minimitza els errors inherents a qualsevol pla. La gestió, en definitiva, ajusta expectatives i realitat. I crea futur, perquè només quan has superat un esglaó estàs en condició de pujar al següent.