En Big G té una estranya sensació. Immensament ric i popular, els últims temps és com si ja no imposés tant respecte. Com l’avi que encara presideix la taula, però a qui ningú fa massa cas. Dicta les normes, però cadascú fa amb elles el que vol. I és que, avui, tothom troleja Google de manera descarada.

Evolució dels ‘pescaclics’, ara es posicionen notícies a còpia de retorçar titulars i continguts fins a l’absurd, buscant complir els criteris d’un algoritme que valora que la persona romangui a la pàgina un mínim de temps. La forma? Un titular enigmàtic i dos o tres paràgrafs inicials marejant la perdiu fins arribar a la “notícia”… si és que n’hi ha. Antiperiodisme. Presa de pèl. “Model de negoci digital”, que en dirien alguns pretesos experts. L’algoritme compta temps i clics, no llegeix. Especulació comunicativa i econòmica.

Mentrestant, interessos de tota classe i origen fa anys que inunden la Xarxa i les xarxes amb continguts extremadament ideologitzats o directament falsos. No només Trump o els exèrcits de bots de Putin, també a casa nostra partits polítics, empreses i lobbies aprofiten l’algoritme per posar-nos davant dels ulls el que volen. Saben que quan ens bull la sang, cliquem més. I que l’algoritme posiciona, no jutja. Google, aliat de l’odi i la desinformació.

Però no cal confabular tan amunt. Google s’ha vist forçat a arreglar alguns despropòsits que cantaven massa. Podies pagar al cercador perquè, en escriure el nom de la competència, la primera empresa que sortís fos una altra (la teva, s’entén). El resultat: encara ara, la majoria d’empreses de gran consum paguen perquè quan algú escrigui el seu nom… surti la seva pàgina. Resultats ‘Patrocinats’. L’algoritme cobra, no mira qui paga.

Encara funcionen trampetes d’estar per casa. Com aquesta d’un espavilat restaurador que va anomenar el seu restaurant a Google Maps: “Dónde comer en Yecla recomendado”. Ho endevineu? Les regles del SEO el van situar al primer lloc de les cerques. L’algoritme recomana, no prova -ni comprova-. Hacking de cunyat.

Perquè l’avarícia de Google és el seu model de negoci, però també el que pot acabar amb la seva utilitat. I amb la paciència de qui el fa servir.