Hi havia un temps en què els herois de les pel·lícules fumaven. Hi havia un temps en què la qualitat d’un equip de futbol es mesurava per la duresa dels seus jugadors. Ara ja no, però. Què ha canviat? L’atmosfera social, aquell conjunt de conceptes que determinen el grau d’acceptació de qualsevol missatge.

El context condiciona l’èxit. Si la primera clau per a una bona comunicació és conèixer i comprendre el destinatari, adequar els continguts a la realitat que t’envolta definirà el nivell d’encert de les teves relacions. La percepció dels valors canvia: allò que abans era essencial o preocupant, ara pot ser accessori.

Les empreses no actuen igual en èpoques de creixement que en temps de crisi. És lògic, perquè els recursos no són els mateixos, i les expectatives de rendibilitat d’una inversió disminueixen. Però una cosa és modular el volum d’actuació i una altra, força inconvenient, és alterar actituds que poden acabar passant factura en el futur. O és que no hem de seguir essent innovadors? Renunciarem a la formació? En l’àmbit de la Comunicació, cal seguir tenint cura d’allò que projectem públicament, perquè això ens posiciona en el mercat i ens defineix davant dels diferents Grups d’Interès.

Cal mantenir objectius d’imatge, i cal seguir dissenyant i aplicant polítiques de relació. El context és al compte de resultats allò que els mitjans són a la fi. No tots estan justificats, però sense mitjans no hi ha resultats. Una cosa és seguir la dieta que ens imposa la conjuntura, i l’altra és destruir les pròpies defenses. Moltes retallades pressupostàries s’adrecen a generar pa per avui. Correcte. Que no sigui el cas, però, que demà no haguem de passar gana.