Com és lògic, s’ha parlat i es parlarà molt encara de l’aparició, aquest dimarts 3 de maig, de l’edició en català de La Vanguardia. Però, a banda de la fita que això representa en la història dels mitjans de comunicació a Catalunya, també mereix esment la campanya promocional de la nova edició a les xarxes socials. Les xifres són contundents. Prop de 27.000 seguidors a Facebook i més de 4.000 a Twitter. “Hi havia ganes”, ens comenta l’Enric Sierra, responsable de l’edició digital del diari, en referència a les expectatives creades pel nou producte de Comunicació.
La campanya digital “no pretenia ser exemple de res”, afirma, pero sí reconeix que “vist el resultat, és una bona experiència, un cas d’èxit”. Des de Comfluència, aprofitem l’ocasió per analitzar els tres aspectes fonamentals a considerar en una acció promocional amb garanties a les xarxes socials.
En primer lloc, com és lògic, és fonamental comptar amb una demanda real de producte. Un fet que es complia amb el projecte de La Vanguardia en català que, entre d’altres, ja va ser animat des de fa temps des d’Internet, amb iniciatives com la creació espontània de grups a Facebook i altres xarxes en favor de la nova edició. En aquest sentit, si bé és difícil saber quin serà el destí final del nou projecte, Sierra marca distància amb altres iniciatives de Comunicació recents a Catalunya. “La sortida de La Vanguardia en català és diferent de projectes com l’Ara. LV és un diari plenament consolidat que amplia el seu producte, mentre que l’Ara és un diari nou. Per tant, com a productes diferents, tindran camins diferents i són poc comparables”.
La segona clau? És difícil fer crèixer un jardí al mig del desert. Tindrà més possibilitats d’èxit a Internet aquell que ja hagi estat preparant el terreny, que conegui bé el mitjà i hi interactui amb coherència i continuitat. Comenta el director de La Vanguardia Digital que “la política de participació dels usuaris ha estat constant en el mitjà des de fa més de quatre anys, molt abans de l’eclosió de les xarxes socials”. “D’aquí ve que l’operació de la sortida de La Vanguardia en català l’haguem vehiculat a través de Facebook i Twitter”.
I la tercera regla matisa l’anterior. No perdem de vista que Internet, tot i la seva enorme potencialitat, no és un ens independent del món. Ben al contrari, es tracta d’un espai més per a la difusió d’informació i coneixement, que facilita en gran mesura el diàleg i la interacció amb el públic i que també sol reflectir el món no virtual. Tornant a la campanya de La Vanguardia en català, el responsable de l’edició digital del diari remarca que “ha estat una operació coordinada en tots els suports, també en el presencial, al territori, amb la gira per 40 ciutats”. El contacte personal amb el públic sempre complementarà i enriquirà l’acció digital, en la majoria d’ocasions de forma decisiva.
En definitiva, a falta de comprovar els resultats finals (aconseguirà La Vanguardia en català sostenir en el temps un volum de vendes suficient d’exemplars?), la campanya de Comunicació de la seva estrena ha connectat amb un public ampli i actiu. Un grup prescriptor de vital importància a l’hora de crear un clima propici per a una arrencada enèrgica.