Ja no hi ha cap dubte de què el futur és digital. Bé, fins i tot el present ho és, com demostren les xifres que es desprenen de l’últim estudi de xarxes socials d’IAB Spain. Entre d’altres dades, comprovem com les xarxes socials arriben ja a un 85% de penetració a Espanya, amb prop d’una hora de dedicació diària. A més, el 81% dels usuaris ja segueix marques a les xarxes… I en aquest context ens preguntem, on queden els productes comunicatius tradicionals com les memòries o els fulletons?

Doncs bé, com tot en comunicació, cada producte, cada acció… ha de respondre a un objectiu. I aquest objectiu estarà condicionat per molts factors com, per exemple, a qui ens dirigim? És en aquest marc que veiem que aquests “productes tradicionals” tenen tot el sentit del món, dins d’una determinada estratègia.
Per exemple, hi ha certs sectors on la digitalització no té la penetració que mostren els estudis genèrics. En casos així, una memòria impresa compleix la funció, no només de presentar les dades de l’activitat del darrer exercici, sinó també la de presentació de l’entitat que en d’altres casos quedaria més que resolta amb una bona pàgina web.

Per posar un altre exemple més pràctic. Què passaria si els centres de salut només donessin les seves recomanacions a la pàgina web o als comptes de xarxes socials? Doncs que una bona part dels seus “consumidors”, la gent gran, quedaria exclosa. I sovint serien el grup de població amb més interès i necessitat d’aquesta informació. Per això és necessària la prescripció dels professionals, i per què no? Un tríptic de resum d’allò que convindria recordar…

Per acabar, només remarcar la idea que en comunicació no hi ha blancs i negres, tot depèn. Una estratègia d’èxit per a una empresa pot ser un gran fracàs per a una altra, la clau és la personalització: què vols aconseguir? Quin és el teu públic? Amb qui competim? Ara sí, parlem-ne!