Es pot canviar el nom d’una organització per molts motius, però un dels habituals és la voluntat de marcar un canvi d’etapa de forma radical.

És el cas del banc belga Dexia, una de les entitats de més volum rescatades durant la crisi financera europea, que des de l’1 de març ha passat a dir-se Belfius.
Cap professional del naming o senzillament curiós s’hauria de perdre el  recull a Storify del diari belga Le Soir sobre les paròdies al voltant del nou nom, que a alguns els recorda el bífidus i el seu suposat poder de renovació de l’organisme, o fins i tot una malaltia que el mateix doctor House es veu incapaç de poder curar.
D’altra banda, la decisió de Dexia fa pensar en la capacitat real d’un canvi de nom per salvar una organització seriosament tocada, abans que s’enfonsi del tot. Li sortirà bé al banc? Hauria estat útil canviar el nom a Spanair després de l’accident del 2008? Tindria sentit que Costa Cruceros es plantegés una operació així, després del sinistre del Costa Concordia?

Cada cas és únic i mereixedor d’un anàlisi exhaustiu, però sempre s’hauria de tenir en compte al menys una premissa. Un simple canvi de nom no salva ningú. Però és igualment cert que, quan tenim la imatge pel terra, no projectar un canvi de rumb clar -amb nom nou o una altra estratègia pública- ens acabarà portant contra les roques.