Per començar, no tindrem publicitat exterior durant la precampanya, com han pactat PSOE i PP adduïnt raons d’estalvi (i pensant també en la inoportunitat d’utilitzar ara aquests suports). Però aquesta no serà l’única novetat en la comunicació anterior al 20-N. La crisi, l’actual descrèdit polític, l’èxit dels indignats o l’ús ciutadà creixent d’eines 2.0 fan pensar que les properes setmanes veurem:

1. Una agenda més oberta: La cadència habitual de temes i promeses electorals programats estratègicament, gairebé in crescendo, pot veure’s alterada. Esdeveniments econòmics o reivindicacions socials inesperats faran que els partits tinguin menys control sobre l’agenda de la campanya.
2. Mítings preparats per la irrupció d’indignats: Les accions de comunicació unidireccionals (des de la publicitat exterior als mítings de format tradicional) es veuran desafiades durant la campanya i titllades d’anacròniques. Què fer si un grup d’indignats interromp un míting amb una acció espectacular? De ben segur que els partits s’ho estan plantejant. I que la simple expulsió dels infiltrats, com s’ha fet en ocasions similars en el passat, ja no és una opció tan clara.
3. Missatges conservadors amb èmfasi en valors democràtics: El partit aspirant no vol desvetllar les seves polítiques, que es preveuen de mal pair. El governant es conforma amb una derrota digna. No sembla que hi hagi un gran espai per al risc, a nivell de missatge. Sí que és previsible un èmfasi de tots els partits en els valors que estan prenent relleu arran de l’activació política de molts ciutadans descontents: diàleg, transparència, democràcia
4. Sobrietat, sobrietat, sobrietat: No és moment de confeti. Compte, les notícies sobre despeses electorals difícils de justificar seran fàcilment un escàndol públic.
5. Més exigència en l’ús del 2.0 i examen ciutadà als candidats: Baixar de l’escenari i posar-se a l’altura dels electors a través d’internet ja és obligatori. Però, a més, a mesura que l’ús dels mitjans 2.0 per part de bona part de la societat es consolida, les patinades en aquest àmbit seran jutjades amb més severitat. Aquest fet i la duresa de la conjuntura poden portar a un veritable examen públic als candidats: quina és la seva formació, què van dir en el passat, estan realment preparats?

I un repte:

Saber recollir les expectatives de la ciutadania (per moderar una abstenció que podria ser històrica) però sense fer volar coloms, per no defraudar-les immediatament tot just després de les eleccions i crear una desconfiança envers els polítics encara més important i perenne, serà el principal desafiament dels candidats.