Diversos estudis coincideixen a fixar que cadascú de nosaltres rebem 5.000 impactes comunicatius al dia (quasi 2 milions a l’any!!!). Encara que la majoria són repetits i reiterats (una de les claus de la seva eficàcia), aquesta allau informativa provoca 2 grans problemes: saturació a la nostra ment i la consegüent pèrdua de la capacitat d’atenció, i impossibilitat material de recordar tants missatges. La lluita dels anunciants, aleshores, es trasllada a superar aquests 2 desafiaments, i la solució passa… per ser simples i, alhora, impactants.
Espanya s’ha sumat al debat que ressona arreu d’Europa i s’ha convertit en un altre dels països que volen establir restriccions d’edat a les xarxes socials. Austràlia va ser pionera en aquesta decisió, quan, al novembre del 2024, va aprovar definitivament una llei que prohibeix l’accés a aquestes plataformes als menors de 16 anys. Des d’aleshores, països com França o Dinamarca ha seguit el mateix camí.
Avui vull parlar d’una cosa que segur que us ha passat a tots, especialment quan llegiu notícies al mòbil. Aquella sensació de frustració, de ser pres per ximple, quan un titular promet una informació bomba, cliques, i et trobes que la notícia real, allò que t’interessa de veritat, està enterrada al final de l’article, després de paràgrafs i paràgrafs de text i, oh sorpresa!, un munt d’anuncis.
-
Endesa, el hackeig i la fragilitat de la confiança
-
Mònica Martínez Galante: “Les organitzacions han de tenir empatia”
-
Petita guia per a elaborar un pressupost de comunicació
-
Joan Maria Morros: “Els i les periodistes som més necessaris que mai”
-
Pilar Yépez: “Les xarxes socials són detectors d’autenticitat implacables”
-
Mireia del Solar: “Coherència, constància i proximitat són els tres factors essencials d’una bona comunicació corporativa”
-
Comunicació: l’imperi dels sentits
-
Els punts sobre les is? Sí? Segur?
-
Made in USA? No, gràcies!
