Francesc Ponsa Herrera és periodista, doctor en Comunicació Social i màster en anàlisi d’intel·ligència. És fundador i director de l’agència especialitzada en comunicació, transparència i intel·ligència XUT Consulting i director general de la Fundació Cardona Històrica. Combina l’activitat professional amb la docència com a professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de fa anys, tinc el costum d’escoltar pòdcasts i reproduir vídeos de YouTube sobre temes que m’interessen mentre cuino o feinejo per casa. Un dels meus canals preferits és Drafteados, dedicat al bàsquet, especialment a l’NBA. Aquest projecte va ser creat pels periodistes José Saenz de Tejada i Sergio Andrés, que, cansats d’escriure breus per a la premsa esportiva tradicional, van decidir obrir el seu propi canal per parlar amb profunditat de la lliga que els apassiona.
Situació A: un post en una xarxa social critica una decisió de la nostra organització, insinuant que és perjudicial per al medi ambient.
Situació B: un diari publica una informació esbiaixada que afecta la imatge que projectem socialment, banalitzant el nostre perfil.
Situació C: un client es dona de baixa adduint que mentim sobre la qualitat dels nostres productes.
Totes tres situacions generen preocupació i indueixen una reacció immediata per part nostra. A més de considerar els danys directes que poden causar-nos, ens creen una sensació d’injustícia i de maldat que cal reparar, perquè juguen amb les emocions humanes. Immediatament, ja sigui de forma individual o reunint un comitè de crisi, desfermem una tempesta d’idees per donar una resposta convicent a les falsedats escampades públicament.
Però, quina és la dimensió adequada que ha de tenir aquesta resposta? Què cal tenir en compte a l’hora de triar l’acció comunicativa més encertada?
-
BeReal: el llop vestit de xai
per Jordi Morató
-
Cristina Aced: “La IA no té ànima i està bé que no en tingui”
per Jordi Morató
-
El poder d’arribar en el moment exacte
per Martí Francàs
-
Quan Freddie sona, però no emociona
per Xavier Codony
-
L’empresa, actor informatiu
per Jordi Morató
-
Com es comunica una mala notícia?
per Joan Palau
-
No entenc el que dius
per Èlia Benet
-
Curiositat (i creativitat) contra els estereotips
per Joan Palau
-
El ‘cringe’ i l’art de connectar amb el públic a qui et dirigeixes
per Martí Francàs