Em sorprèn el poc ús que es fa del gènere de l’entrevista en els àmbits de la comunicació empresarial i el màrqueting digital. Quan parlo d’entrevista, em refereixo a l’entrevista escrita: aquella peça que neix d’una conversa de quinze minuts, d’una hora o del temps que calgui i que, després d’un acurat treball d’edició, conserva tant l’essència del missatge com la veu de l’entrevistat.
Diu la llegenda que cada cop que algú compra un bric de caldo Aneto mor un dissenyador. Aquesta marca de brou, fabricada a Artés, a la comarca del Bages, és una de les més cares que es poden trobar als supermercats i presumeix d’utilitzar només ingredients “frescos i naturals” de primera qualitat. Tot i així, si un estudiant de primer de l’Escola Massana fes un disseny com el que trobem en els envasos d’aquest caldo, l’expulsarien del centre sense contemplacions.
Obres Instagram i el primer missatge que t’apareix al feed està patrocinat. És d’una empresa de viatges que et recomana fer un creuer a les vacances, i et fa pensar que encara no tens res decidit per aquest estiu. El segon és d’un aspirant a influencer que no coneixes i que et parla de gelats, que t’encanten, amb una certa gràcia. Al tercer veus l’anunci d’una marca de vambes que has comprat algun cop. El quart és un vídeo d’una escena esperpèntica dels darrers jocs olímpics, que et desperta un somriure. Vas avançant amb el dit per l’scroll infinit, fent m’agrada als missatges que et criden l’atenció i passant de pressa els que et deixen indiferent, que cada cop són menys. Després d’uns quants minuts d’empènyer amunt la pantalla amb el dit, t’adones que pràcticament no has vist cap missatge de les persones a qui segueixes. L’algoritme ha considerat que no t’interessaran gaire. Tampoc sembla que tinguin gaire èxit els últims posts que has publicat: la foto de la paella que vas fer diumenge i que et va quedar tan bona, la imatge que creies tan artística de la lluna plena sortint pel mar i el selfie amb la teva parella al fotocall de l’obra de teatre que vas anar a veure divendres passat.
-
Elisenda Vallejo: «El paper dels periodistes és el d’aportar fiabilitat i anàlisi en profunditat»
per Joan Palau
-
Simplicitat per captar l’atenció
per Joan Palau
-
Protecció necessària o control excessiu?
per Carla Dávalos
-
Del clickbait a la trampa del scroll: quan el relat es fa inacabable per interès comercial
per Xavier Codony
-
Endesa, el hackeig i la fragilitat de la confiança
per Carla Dávalos
-
Mònica Martínez Galante: “Les organitzacions han de tenir empatia”
per Jordi Morató
-
Petita guia per a elaborar un pressupost de comunicació
per Joan Palau
-
Joan Maria Morros: “Els i les periodistes som més necessaris que mai”
per Jordi Morató
-
Pilar Yépez: “Les xarxes socials són detectors d’autenticitat implacables”
per Jordi Morató