Comfluència

L’escola de Palo Alto ens deia que tot comunica. No és necessari que hi hagi intenció de comunicar per fer-ho, afirmaven Watzlawick, Jackson i Beavin-Bavelas en el seu primer axioma de la comunicació. Comunica la roba que duem posada, la manera com caminem, la colònia que portem, els gestos que fem amb les mans, el to de la nostra veu, i, és clar, allò que diem… però també allò que no diem.

Si un dia no sabeu quina pel·lícula veure us recomano “The quiet girl”. És una història curta, senzilla i una mica lacrimògena, perfecta per canalitzar el mal humor dels diumenges a la tarda. Al film, el pare adoptiu de la protagonista li dona un consell de vida que és vital en el món de la comunicació: “Moltes persones deixen passar l’oportunitat de callar i perden molt per culpa d’això”.

Sovint es diu que la comunicació és la gestió d’intangibles (com la imatge o la marca), de la qual cosa se’n segueix que una manera conseqüent d’avaluar-la seria fer-ho sobre els aspectes qualitatius, com ara l’estratègia o la creativitat aplicades. Però això equivaldria a jutjar la idoneïtat d’un menú pels colors dels ingredients: resultaria molt bonic, atractiu, però no serveix de gran cosa. En el cas del menjar interessa molt més calcular el volum de calories o les propietats dietètiques dels aliments. I en el cas de la comunicació allò que compta és el nivell de resultats aconseguits, ja sigui en termes d’impactes, d’influència o de retorn.

    Categories

    Arxiu

    Autors

    33 posts
    12 posts
    3 posts
    5 posts
    105 posts
    4 posts
    4 posts
    1 posts
    80 posts
    2 posts
    68 posts
    3 posts
    48 posts