Per què tothom llegeix el mateix al metro?
La pregunta me la faig més aviat com una lamentació. Per a molts dels que ens agraden els llibres, l’escena d’un vagó de metro amb deu o quinze lectors però només dos o tres llibres diferents és trista. Sí, poden ser bones històries, no es tracta de jutjar el gust aliè. Però no em negareu que en la varietat també hi ha el gust.
Per això és una bona notícia que es publiquin llibres com Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, que no casualment és la primera obra en català finançada a través de crowdfunding. L’autor del peculiar llibre, el lingüista especialista en paremiologia Víctor Pàmies, ho ha aconseguit utilitzant el web Verkami, que ajuda a buscar padrins per a projectes que, per tenir un públic molt particular, podrien restar en un calaix si no recorressin a l’innovador sistema de micromecenatge. L’auge del crowdfunding és una oportunitat per als autors, però també ens dóna una idea de com està canviant la promoció de projectes i productes, no només els culturals.
Pàmies explica que gran part del seu èxit es troba en l’exitosa campanya que va portar a termes a les xarxes socials per donar a conèixer la seva obra i promoure’n el finançament a través de Verkami. Això ens porta a dues idees molt bàsiques però que -penso- ens hauríem de gravar al cervell:
- Els nous canals de Comunicació permeten un nivell de segmentació que, fins ara, era absolutament impossible. Ara és més fàcil trobar el nostre públic. Aprofitem-ho!
- El públic és cada cop més actiu (podent arribar a convertir-se en editor, en el cas del crowdfunding) i, per tant, les accions de Comunicació per a connectar-hi han de ser més precises i interactives, no es tracta de matar mosques a canonades, com continuen fent encara moltes grans campanyes de publicitat. Estem sotmesos a massa impactes com per atendre als que no ens entenen tal com som, en la nostra especificitat, o que no ens tracten com a persones, llançant missatges unidireccionals com qui llança una pedra contra un mur.
Tornant al començament, potser un dia no tothom llegirà el mateix al metro. I molts altres projectes que no són per a tots els públics, com el de Pàmies, seran valorats i trobaran el seu forat.
Xavier,
Penso que no només és a causa de l’èxit de la promoció a les xarxes socials que he pogut tirar endavant le meu projecte.
Ha estat un element important, així com tota la planificació de la campanya de difusió. Milers de correus electrònics a coneguts o públic potencialment interessat en el tema, els blogs, els mitjans digitals, el mateix portal de Verkami, utilitzar mitjans audiovisuals per presentar el meu projecte… Era important demostrar que la via que obre Verkami és factible, però sense oblidar que hi cal molta feina al darrere.
També crec que cal oferir confiança al possible mecenes. Jo tinc un perfil actiu a internet des de fa anys i en l’àmbit de la paremiologia catalana i la fraseologia en general començo a tenir-hi un cert nom. Això facilita que la gent hi confiï i arribi a apostar-hi diners: si coneixen els materials que ofereixo als blogs des de fa anys, poden imaginar-se la qualitat que podrà tenir el llibre que ara els ofereixo.
Gràcies pel comentari, Víctor. Potser he tendit a la simplificació, és cert.
Una abraçada!
Però quina gent veus llegint al metro?
Si la idea era deixar anar un tòpic sense fonament, perfecte. Però si era fer palesa una realitat, diria que vas del tot errat. Com a mínim en els metros i trens on em moc no se solen repetir els llibres.
Parlo, evidentment, de la meva experiència personal… però penso que reflecteix la mateixa realitat que podem veure consultant les llistes dels llibres més venuts. Durant llargues temporades hi ha títols i nissagues que dominen de forma absolutament aplastant el panorama. Però aquesta és la meva visió, evidentment! Gràcies pel teu comentari