La NASA ha incomplert un manament bàsic en comunicació: no negaràs. Sobre el darrer aterratge, ahir, del transbordador Atlantis -en una d’aquelles imatges que fan somiar fins els més escèptics amb la recerca aerospacial- l’organització s’ha afanyat a dir que “el final del programa de transbordadors no significa el final de la NASA”.
És cert que continuen comptant amb una sèrie de projectes trascendentals en el seu horitzó (com construir avions amb menys consum de combustible i emissions) però la frase sembla la confirmació del que es vol negar. És a dir, que les coses ja no tornaran a ser iguals, com també deixa caure, quasi sense voler, l’astronauta Pedro Duque en una entrevista a TVE on reconeix que són la Xina i Rússia els que ara porten la veu cantant a l’espai.
Un altre esdeveniment recent, l’anunci del tancament de Google Labs, la plataforma de R+D de la companyia californiana, pot portar cap a una reflexió similar. Cert que entre la situació de Google (efervescent) i la de la NASA (clarament descendent) hi ha tanta distància com entre Júpiter i Plutó, però el fet que el gegant d’Internet defensi que, tot i el tancament de Labs, queda intacta la seva aposta per la innovació i que es mantindrà el 20% de temps que els seus empleats dediquen a R+D… també sona massa a justificació davant d’una mesura aparentment d’estalvi.
Potser és errònia la comparació que fa aquest article. Però, a nivell de Comunicació, el missatge que acaben d’enviar -voluntàriament o no- dos colossos com Google i la NASA és el d’haver fet un pas enrere.
Permeteu-me una darrera autorèplica: també és cert que, de vegades, s’ha de retrocedir un pas per avançar-ne dos.