Nuria Peláez, responsable de comunicació de l’empresa biotecnológica catalana AB-BIOTICS (cotitzada al Mercat Alternatiu Borsari) i col·laboradora habitual al suplement Dinero de La Vanguardia, defensa la rellevància de comunicar precisament en un moment de saturació informativa. Peláez -que també ha estat redactora de l’Agència Catalana de Notícies i ha col·laborat amb l’Institut d’Economia de Barcelona– coneix la importància de “posar-se en el mapa” i aconseguir “una veu pròpia i clara”. També val pel cas de les pimes…

1. Quin és el límit a partir del qual la persona considera que no necessita més Comunicació. Potser no existeix? (Pregunta de J.R. Correal, Director de Diari de Tarragona). Vivim una època marcada per l’anomenada infoxicació, en la qual els inputs d’informació ens arriben constantment per totes les vies, i ja no tan sols a través dels mitjans de comunicació. Internet i les xarxes socials han aconseguit que molts usuaris tinguin la sensació d’estar desbordats per aquests inputs que sovint no saben com interpretar. La Comunicació, però, mai estarà de més perquè tots els actors, des de les empreses fins a les institucions, administracions o fins i tot persones individuals, senten la necessitat de fer-se interpretar dins d’aquest núvol d’informació, és a dir, necessiten definir una estratègia que els permeti tenir una veu pròpia dins d’aquesta infoxicació i, a més, que els seus missatges arribin als seus públics de forma clara i entenedora.
2. Quin element consideres crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   N’hi ha molts, però un d’ells seria l’alineació de continguts i objectius. És molt fàcil caure en la temptació de voler projectar una imatge idíl·lica d’una empresa o institució que, a curt termini, pot tenir un bon impacte entre els públics, per acabar creant un efecte rebot si no es correspon amb la realitat.
   Serveix de poc, per exemple, que una aerolínia s’esforci en comunicar la seva eficiència quan després els usuaris comproven repetidament que aquells avions sempre porten retard. O el cas d’empreses de telefonia mòbil amb anuncis farcits d’usuaris feliços, poc coherents amb l’elevadíssim número de queixes rebudes a diari pel seu servei de call center. Molts d’aquests usuaris, a més, acabaran tuitejant o explicant al perfil de Facebook de les companyies en qüestió la seva experiència negativa, tirant per terra aquella imatge idíl·lica que algú havia intentat construir sobre una base de sorra. Podem comunicar que una cosa funciona. Però si, a més, volem que el públic s’ho cregui… realment abans cal aconseguir que funcioni!
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   Quan es parla de Comunicació, sovint pensem en grans companyies que formen part de l’imaginari col·lectiu des de fa dècades i a les quals la Comunicació permet mantenir aquesta posició de privilegi, alimentant i fent créixer la seva reputació. Però en una conjuntura econòmica com l’actual, i tenint en compte que a Espanya al voltant del 98% de les empreses són pimes, crec que val la pena destacar el paper que la comunicació pot tenir també per a petites empreses desconegudes per al gran públic a les quals la comunicació aconsegueix “posar en el mapa”. Per a aquest tipus de companyies, i en el moment actual, la visibilitat i la diferenciació són potser els principals beneficis que pot aportar ara mateix la comunicació.
4. Una empresa o una institució que gestiona bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   Tot i que no sóc gaire futbolera, crec que el Barça és un exemple en aquest sentit. És admirable la projecció internacional i la visibilitat que ha assolit en àmbits molt més enllà del purament esportiu. Clar que tenir a Pep Guardiola de comunicador també ajuda: quantes empreses voldrien tenir un portaveu així!
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no has trobat resposta…
   Què passarà amb la comunicació tradicional quan la nova generació que ja ha nascut connectada a Tuenti o Twitter arribi a les posicions de poder?