Atributs de la marca Barcelona
Fins a quin punt van danyar la imatge de la ciutat els aldarulls del 29-M? És menys valuosa la marca Barcelona després dels contenidors cremats i de la violència contra diversos establiments comercials? La primera reacció és dir que sí, que les fotografies impreses als grans diaris o els vídeos passats als telenotícies d’arreu del món perjudicaran -econòmicament, és clar- la ciutat i el país.
Afortunadament, les coses no són el que aparenten, igual que impacte i efecte no són paraules sinònimes.Per saber si la marca Barcelona ha quedat afectada pels esdeveniments convé analitzar dos elements clau. El primer, els interlocutors de la marca, aquells que reben i gestionen els missatges que envia qualsevol marca. En aquest cas, turistes que visiten la ciutat, i professionals i empreses que hi venen a fer negoci. Ni a un ni a l’altre grup no sembla que l’actuació dels brètols, continguda en el temps -el mateix dia de la vaga general- i confinada en l’espai -el centre del centre de la ciutat- , els destorbi gaire. A més, quan es mira l’abast de l’acció i s’estableix que la violència es va limitar entre avalotadors i cossos de seguretat i no va arribar a la resta de la ciutadania, els potencials efectes encara queden més diluïts. Turistes i professionals, fins i tot, poden valorar positivament que l’agitació i el desgavell són propis de nacions tolerants, on els antisistema existeixen però són marginals, impropis de l’essència de la resta de la societat.
El segon element són els atributs, que són els codis que la marca comparteix amb els seus interlocutors. Els atributs són els conjunt de valors, propietats i utilitats amb els que una marca comunica, conversa. Un estudi de Barcelona Turisme defineix la valoració que els visitants atorguen a 19 aspectes diferents (19 atributs!!) de la ciutat. I els resultats de l’enquesta deixen clar que l’oferta arquitectònica (el Gòtic, Gaudí, el Modernisme…) és l’atribut millor valorat de tots 19, mentre que els dos darrers són els sorolls… i la seguretat ciutadana. Això deuria voler dir que, o bé la seguretat ciutadana pesa poc en les decisions de venir a Barcelona, o bé és directament considerada dolenta però, així i tot, no impedeix els foranis de visitar-nos. De vegades, confonem l’impacte d’una notícia amb l’efecte. L’endemà mateix de l’impactant naufragi del Costa Concordia, diversos turistes que pujaven a un creuer de la mateixa companyia al port de Barcelona deien tot cofois que “ara, tot just ara, és quan és més segur que mai anar en vaixell, segons les estadístiques”. Les anul·lacions de passatges van ser pràcticament inexistents.
A més, la percepció del risc no és el mateix que el perill real, perquè hi influeixen factors culturals i psicològics personals. Barcelona està sòlidament posicionada en el concepte de la bellesa i la joie de vivre. Ho està tant que les imatges de la violència no són sinó l’excepció que confirma la regla. Mentre tinguem bona gastronomia i bon clima, platges i art, cultura, comerços i Barça, els sucessos de l’altre dia seran vistos com un accident més d’un paisatge per a molts incomparable.