En tots els processos de comunicació, el context és rellevant a l’hora de definir una estratègia de missatges. Posicionar una imatge pública concreta no és només qüestió de creativitat i recursos. De vegades, és tan sols cosa de sentit comú.

No oblidem que l’estratègia és la manera que tenim d’orientar el treball a llarg termini. L’estratègia és la llavor que, ben conreada, germina en uns determinats fruits. I això val tant per als períodes de bonança com en èpoques de dura crisi econòmica i social, com l’actual. Aquesta mateixa setmana s’han pogut veure exemples alternatius que, temps a venir, acabaran portant uns resultats precisos.

D’una banda, l’estúpida reacció de la diputada Andrea Fabra quan, durant la presentació al Congrès del president Rajoy de les noves mesures econòmiques, va escopir una expressió inadmissible en seu parlametària. Amb missatges com aquest potser és reforça l’afiliació dels incondicionals, però la immensa majoria apolítica de ben segur que refusa aquesta mena d’arguments. A la llarga, càstig a les urnes.
En el cantó oposat, l’actitud empresa per la nova direcció de Novagalicia Banco, en demanar públicament perdó per les males pràctiques financeres de l’entitat. Amb això sol no n’hi ha prou -ni de bon tros!- per reconstruir el posicionament, però no hi ha salvació sense penediment.

La millor manera de progressar en la construcció de l’escala infinita que és la imatge pública la forma la seqüència “valors – coherència – comunicació”. Sense valors i/o coherència no hi ha missatge que s’aguanti. Per moltes campanyes que facis.