Un dels grans maldecaps en màrqueting i comunicació és mesurar el retorn de les accions, principalment quan són accions no dirigides directament a la venda. Per resoldre-ho, podem trobar a la xarxa un gran nombre d’eines, tant de pagament com gratuïtes, que ens poden ajudar a desxifrar què aconsegueixen o fins on arriben les nostres accions. Si ens centrem a les xarxes socials, ens adonem que també pot ser molt important saber com i en quina mesura influïm la nostra audiència.

Avui parlaré de Klout, l’eina gratuïta ‘de moda’ en el mesurament de la influència a les xarxes socials, principalment a Twitter. El funcionament és, en aparença, senzill. Per començar només s’ha de donar d’alta el perfil d’una xarxa social, tot i que es poden afegir totes les que es vulgui de les opcions oferides (Twitter, Facebook, Google+, Linkedin, Foursquare, Youtube, Instagram, Tumblr, Blogger, WordPress, Last.fm, Flickr i Bing). Un cop donats d’alta, i en funció d’un seguit de paràmetres més o menys secrets, Klout ens proporciona un número de l’1 al 100, que és l’indicador de la nostra influència. 
A més de proporcionar-nos aquesta classificació, Klout també ens permet veure l’evolució de la nostra influència durant els darrers 90 dies, el llistat dels nostres màxims influenciadors amb la seva corresponent puntuació a l’eina i el llistat de temes en els que, al parer de Klout, som influents.
En general Klout és una bona eina, que a més sembla estar desbancant altres de semblants però, com tot, té les seves mancances. Per exemple, només que deixem de tuitejar uns dies durant les vacances, el nostre índex caurà en picat. I si volem que pugi ‘la nostra influència’, només cal aconseguir mencions (en el cas de Twitter) de perfils amb puntuacions altes. És a dir, si ens dediquem a mencionar a tot un seguit de famosos, polítics o periodistes i aconseguim que un parell contestin al nostre tuit, la nostra puntuació pujarà com l’escuma, però això no implica directament que estem influint la nostra xarxa més o millor que abans. D’altra banda, en el cas de Facebook, per exemple, si el dia del nostre aniversari els nostres amics ens omplen el timeline amb les seves felicitacions, aquest allau de visites i d’interaccions al nostre perfil també farà créixer l’índex que ens proporciona Klout.
Tot i ‘errades’ de puntuació com les descrites, no hem d’oblidar que mesurar la influència ja és un fet de per si difícil en tant que subjectiu. Klout només aplica paràmetres d’objectivitat per mesurar un fenomen que no s’ajusta del tot a aquesta objectivitat, i d’aquí les incongruències. Però no obstant, aquesta eina s’està revelant com a un indicador en el que cada cop més usuaris i empreses confien. Ja no és estrany trobar notícies com la que es descriu al bloc soymimarca on s’explica que Klout ja és un factor rellevant en un procés de contractació.
Què us sembla aquesta forma de mesurar la nostra influència? Us heu deixat atrapar per l’addicció al Klout? Creieu que és un bon indicador a l’hora de triar un nou treballador?