Xavi Pastó, director de Can Antaviana, l’empresa que és una referència a tot el país en la creació de projectes digitals, ens parla a Comfluència del nou model de comunicació generat per les xarxes socials. Per Pastó, aquest nou model ha vingut per quedar-se i creu que per triomfar-hi les empreses han d’entendre les noves formes de relació i interacció amb els clients.

1. On veu el sector de la comunicació en els propers 10 anys? (Pregunta de Lindsey Carnett, CEO de Marketing Maven)
   L’evolució tecnològica dels darrers anys, amb una velocitat de creuer vertiginosa, aconsellen sens dubte una certa prudència a l’hora de predir on serem d’aquí deu anys.
   Tot i així sí que hi ha una línia que avançarà de manera definitiva. I és que encara no ens adonem prou del canvi de model que han generat les xarxes socials i, en general, el fet que l’usuari hagi esdevingut un generador de continguts a la xarxa. Hem passat d’un model de comunicació unidireccional i vertical, d’un monòleg en què les empreses monopolitzaven i controlaven el missatge, a una conversa bidireccional i horitzontal amb els seus diversos públics, la qual cosa demana unes noves normes del joc.
   En els propers deu anys, doncs crec que es produirà totalment aquest canvi de paradigma i les empreses, que avui encara l’entomen de manera sovint matussera, l’hauran d’acabar per assumir. El nou model ha vingut per quedar-se.
2. Quin element considera crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   Segur que n’hi ha diversos perquè hi ha molts factors que influeixen. Seguint el fil de la pregunta anterior però, crec que cada cop més un element clau és la transparència i la versemblança tant de l’empresa com del missatge que es comunica.
   Avui en dia qualsevol usuari pot generar una anomenada crisi 2.0 denunciant que la reputació o la realitat d’una empresa no està gens alineada amb els missatges que comunica, amb la seva atenció al client, etc.
   Per tant transparència, coherència i credibilitat són elements que han d’anar associats inexorablement tant a una empresa com a un producte.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   Depèn de l’estratègia de comunicació, de les accions en què es concreti i finalment dels objectius que hom hagi definit.
   De vegades els beneficis van orientats només a obtenir més vendes. Però en el nou model que hem anat comentant el joc consisteix a generar o bé a augmentar la reputació d’una empresa, sovint aprofundint en els valors de l’anomenada RSC, la responsabilitat social corporativa.
4. Podria posar un exemple d’una empresa o una institució que gestioni bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   Hi ha un parell d’empreses que es posen sovint com a paradigmes de la bona gestió de la seva presència en xarxes socials. Dues empreses que han entès el nou model de relació i d’interacció amb els seus clients i han sabut adaptar-s’hi, convertint les xarxes en un magnífic canal d’atenció al client: Vueling i el Banc de Sabadell.
   Fa pocs dies que la primera ha rebut el premi “TweetMarca” als Tweet Awards, tot just per haver entès que ser a les xarxes no és només parlar únicament del seu producte. Allò que dèiem del monòleg i el diàleg…
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no ha trobat resposta…
   Si convenim que en una empresa la comunicació és un factor estratègic i que la comunicació digital cada cop esdevé més important, hi ha un tema per al qual no he trobat la millor solució: és millor subcontractar una agència externa que gestioni els nostres mitjans socials (alhora que gestiona els de moltes altres empreses i sectors) o bé formar gent de la mateixa empresa, que té tot el know-how?