Pepa Pérez és la responsable de comunicació i màrqueting d’Asante Afrika, empresa especialitzada en safaris a Tanzània. Pepa Pérez va treballar durant 30 anys com a periodista en diferents gabinets de premsa, entre ells el del Departament de Salut de la Generalitat. Però el 2012, després d’un viatge a Tanzània, va decidir iniciar aquest nou projecte al país africà.

1. És millor subcontractar una agència externa que gestioni els nostres mitjans socials o formar gent de la mateixa empresa? (Pregunta de Xavi Pastó, director de Can Antaviana)
   Són dos coses complementàries. Les empreses han de tenir personal professional a la seva nòmina, professionals ben pagats, que sàpiguen gestionar els mitjans socials. Són professionals que estan a dins de l’organització, la coneixen o tenen l’obligació de conèixer-la bé i poden respondre de forma immediata a qualsevol situació que es produeixi a l’empresa i que s’hagi de comunicar.
   També estic a favor de les agències externes perquè aquestes s’especialitzen en una part de l’ampli ventall que és la comunicació i poden aportar i formar al personal intern en totes les noves tendències. Aporten un valor afegit en quant a estratègia comunicativa que el dia a dia de l’empresa, sovint, fa que no s’aprofundeixi tant o, directament, s’ignori. Però sempre treballant en equip els de fora i els de dins, i per equip entenc treballar amb els professionals de la comunicació, no fer reunions només amb els caps que, massa sovint, pensen que ho saben tot de comunicació i a l’hora de portar-la a la pràctica resulta que no s’ha entès ni la meitat de la gestió que s’ha de dur a terme.
2. Quin element considera crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   La immediatesa, s’ha de donar resposta ràpida encara que no es tingui tota la informació en aquell moment, ja s’ampliarà a mida que anem recopilant-la. Això no vol dir fer especulacions, simplement donar la informació que es coneix i explicar que s’estan recopilant més dades per poder informar amb fluïdesa i sobretot amb honestedat i evitant informació tendenciosa.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   Per a mi és un benefici que té una reacció en cadena. Si hi ha bona gestió la resposta de l’usuari és immediata, una resposta positiva al missatge emès.  Aquesta et porta a què l’empresa que ha contractat els serveis de comunicació confiï més i comenci a entendre millor la diferència entre bona i mala gestió de la comunicació; i això comporta, com a resultat final però principal, el prestigi i la credibilitat de la companyia que emet el missatge.
   Val a dir que, entre tota aquesta reacció en xarxa, el principal benefici que obtenim és que la comunicació ha aconseguit un grau més de credibilitat; formem part d’una professió desprestigiada en la que massa sovint es contracta a gent sense experiència i sense coneixements i es marquen patrons de comunicació seguint els criteris de persones alienes a la professió, fins que els resultats són negatius i llavors tothom mira cap a l’oficina de comunicació. La comunicació ha de formar part de l’empresa com a un departament més (ja sigui intern o extern), el responsable de comunicació ha de saber en tot moment què passa a casa seva i ha d’existir un pla de comunicació que faciliti el dia a dia i que ajudi a una ràpida reacció davant la comunicació de crisi.
4. Podria posar un exemple d’una empresa o una institució que gestioni bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   Dell. A principis del 2000 va tenir molt mala premsa amb els seus productes però va saber adaptar-se a les noves tecnologies i no només va començar a escoltar el que deia el seu públic sobre el seu producte i a reaccionar amb rapidesa donant resposta, sinó que també va crear noves eines de comunicació per demanar a l’usuari la seva opinió sobre els seus productes i sobre nous serveis. No només va començar a escoltar, sinó que va començar a actuar a partir de l’opinió del seu públic.
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no ha trobat resposta…
   Una no, unes quantes. Per què hi ha empreses que contracten a professionals de la comunicació i després actuen de forma diferent a com se’ls aconsella? Per què quan tot va bé en comunicació els directius es feliciten de com ho han fet de bé i quan va malament tots pregunten a comunicació que ha passat? Per què qui no és professional de comunicació creu que ho sap tot sobre comunicació, i sobretot com comunicar, però en situacions de crisi aquests “grans savis” desapareixen?…i així unes quantes preguntes més sense resposta en una professió que, si no la defensem nosaltres, ens posicionem i aprenem a valorar-la i ensenyem a que la valorin els altres acabarà sent, a la privada, un negoci a mans i a disposició de l’empresari, i a la pública, un dictat de paraules encadenades.