Al bus, per correu electrònic, llegint el diari, consultant el telèfon mòbil, en els envasos de productes per al consum, al cinema, al camp de futbol, circulant pels carrers, per correu postal, escoltant la ràdio, a les xarxes socials, en els jocs de naips, a les entrades del teatre, amb avioneta per sobre la platja, mirant la televisió, navegant per la web… és difícil trobar un moment i un espai en el quefer quotidià on no hi hagi un anunci. La saturació publicitària és d’una tal magnitud que es fa difícil entendre que aquesta eina de comunicació pugui ser veritablement efectiva. Els experts afirmen que cada persona rep 5.000 missatges publicitaris al dia. Quants d’aquests aconsegueixen realment impactar?

Des del punt de vista dels que s’anuncien, el raonament és molt simple, per continuar invertint: encara que el públic estigui saturat d’anuncis, sempre recordarà aquells que més se li hagin reiterat. Això crea una espiral semblant a la drogoaddicció: cada vegada cal una dosi més gran per a assolir els mateixos resultats… fins que el receptor col·lapsa.

D’acord: la publicitat és una eina de comunicació ràpida, simple i cada vegada més econòmica (gràcies a la digitalització). Però com en tota eina de comunicació, la seva eficàcia no depèn tant de la quantitat i reiteració sinó del direccionament al target: coneix el seu perfil i hàbits, parla-li en la forma que li agrada, i aconseguiràs les vendes o la influència que buscaves. Encara que no el sepultis diàriament d’impactes.