…
…
…
…
…

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.
Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment.

La clau és conèixer, valorar i gestionar el buit. Entendre’l com un element comunicatiu essencial. En un web, en una publicació –sigui digital o impresa–, en un tríptic, en la paret d’un edifici, fins i tot en una nota de premsa… l’ús del blanc i dels espais permet presentar la informació de manera més clara i intuïtiva, guiar la vista de l’usuari de manera que comprengui més fàcil i ràpidament l’estructura i, en general, oferir-li una experiència més satisfactòria. La portada d’un web farcida de banners t’incita a clicar la creueta i a fugir cap a destinacions en línia més plaents. Llegir un llibre amb un interlineat reduït a la mínima expressió i quasi sense marges et pot afegir mitja diòptria més a la teva vista ja castigada. Un vestíbul tatxonat de rètols i de cartells no et guia ni t’informa millor, només et sumeix en una confusió més gran.

La manera com es presenta un missatge és un element clau per a una comunicació efectiva. Cuidar la forma és una manera de guanyar-nos al nostre receptor, de començar a convèncer-lo abans i tot de desenvolupar el contingut del missatge. I el que respira, comunica millor. Inspirem, expirem i… espaiem.