Com si es tractés de la saga de la Guerra de les Galàxies, històricament el Periodisme de mitjans ha menyspreat la Comunicació corporativa explicant una història de bons i dolents. Els periodistes bons eren als diaris, la ràdio o la televisió (on i off line), des d’on servien l’interès públic. Els dolents servien els interessos d’institucions (fossin públiques o privades) i empreses.

T’has passat al costat fosc? –era la pregunta habitual quan algú explicava que havia canviat la feina en un mitjà per treballar en comunicació corporativa. Una referència amarada de superioritat moral: els jedis protectors de la veritat contra l’imperi del mal del gabinet de premsa.

Fa una dècada, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) va idear el terme “periodistes de fonts”, en un paternalista intent de captar aquests professionals com a associats. (El Col·legi encara no havia aprés comunicació corporativa, un defecte que ha anat polint amb el temps). Aquesta denominació els situava en una segona categoria, únicament com a subministradors d’informació (fonts) dels “veritables” periodistes. Avui, la situació ha canviat de manera dràstica, en positiu i en negatiu.

En positiu, perquè gràcies a l’esforç dels seus periodistes –entitats com l’Associació de Comunicació Pública ja tenen vora 40 anys– , la comunicació corporativa gaudeix avui d’uns alts estàndards de qualitat, professionalitat i ètica. El sector compta amb grandíssims professionals –sovint millor remunerats i amb més mitjans– i ha sabut liderar la innovació en l’ús de nous canals i sumar els valors del bon periodisme en les seves pràctiques.

En negatiu, perquè la suma de precarietat laboral i d’uns mitjans ens mans de conglomerats político-econòmics ha convertit els mitjans en un niu de males pràctiques on l’interès públic, els valors i la professionalitat resisteixen tot just en algunes petites i aïllades capçaleres. Com irreductibles gals entre un imperi de mitjans d’ínfima qualitat i regits per la manipulació interessada.

Ho deia la degana del CPC en unes jornades que recentment van reunir a responsables de comunicació d’institucions i periodistes de mitjans: “Més aviat, avui qui està al costat fosc són els mitjans”. I això és un enorme problema que hem de resoldre, tant pel bé del Periodisme com de tota la Societat.