Una de les claus de la comunicació efectiva -potser la principal- és la d’atrapar els públics objectiu amb els missatges que interessa divulgar. Construir i posicionar un relat passa per fer-ne partícips les persones a qui busques influir.

Potser per la seva condició professional d’actor (de fet, va arribar a interpretar una premonitòria sèrie de televisió on feia de president d’Ucraïna!!) Volodymyr Zelensky ha demostrat una capacitat gairebé insuperable en l’art de connectar amb l’audiència. Des que va començar la invasió del seu país per part de Rússia, el líder eslau ha desplegat una campanya internacional en la recerca de suports a la seva causa que -aïllat com està- passa per fer al·locucions telemàtiques als parlaments de les grans potències del planeta.  I sempre, sempre, amb la mateixa característica: tocar-los el voraviu emocional mitjançant l’adaptació de les seves proclames a la realitat històrica de cada nació.

Un repàs a les seves intervencions demostra aquesta habilitat per modular les seves declaracions als interessos dels espectadors. Primer exemple: 23 de març, Parlament del Japó, on avisa del perill que Putin desencadeni una guerra nuclear (Japó és l’únic país del món que ha rebut -dues vegades- una bomba atòmica).

Segon exemple:  Parlament d’Israel (la Knesset), 20 de març, tot expressant la seva condició de jueu i fent-los memòria dels cruels efectes de l’Holocaust per afirmar que Putin treballa també amb la idea d’una Solució Final.

Tercer cas: Assemblea Nacional Francesa, 23 de març, i els parla de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, la divisa de la república des del temps de la Revolució de 1789.

Més exemples: compareixença davant el Congrés dels Estats Units, el 16 de març, on menciona les devastadores conseqüències i el patiment causat pel bombardeig de Pearl Harbour durant la Segona Guerra Mundial, i pels atacs rebuts durant l’11 de setembre de 2001 per part de Al Qaeda.

La llista resultarà interminable, perquè ja es veu que ha trobat la fórmula.  Una altra evidència: Parlament Europeu, 1 de març, on apel·la al patriotisme continental recordant la demanda d’Ucraïna d’integrar-se a la Unió Europea.

Un darrera mostra: Cambra dels Comuns del Regne Unit, 8 de març, remembrant a Winston Churchill i les seves crides durant la Segona Guerra Mundial a lluitar, a resistir davant l’invasor.

El resultat de tota aquesta política comunicativa és clar: a tot arreu on intervé aconsegueix reconeixement i suport, i simpatia ciutadana per la seva causa. A Occident, ni tan sols els partits extremistes s’atreveixen a contradir-lo.

I tota aquesta campanya, a un cost mínim: el d’unes càmeres gravant-lo i retransmetent les seves aparicions públiques. Si disposes d’un discurs potent, l’adreces als públics adequats i, sobretot, els saps enxarpar parlant-los del que els importa i amb un llenguatge directe que arribi a les seves consciències, no et cal ni muntar grans esdeveniments o espectacles, ni comprar publicitat, ni contractar influencers.

Se’n diu comunicació efectiva.