Una cara en primer pla ocupa tota la pantalla. Gesticula de manera ostensible i, només llavors, fa un pas enrere i comença a parlar (o a ballar, ensenyar-nos un paisatge o fer el que sigui). TikToks, reels i vídeos exploten un comportament innat de la nostra biologia.

I és que el nostre cervell està programat per prestar atenció quan veu una cara i, encara més, per intentar desxifrar el que ens vol transmetre amb els seus gestos. És un dels nostres instints com a éssers socials.

No és comunicació, és neuropsicologia, però va tot lligat. Ho explicava recentment en unes jornades sobre comunicació i salut l’influencer, divulgador i, per sobre de tot, neuròleg Dr. Chema González de Echávarri. El seu canal a TikTok, en què parla d’aspectes relacionats amb el cervell humà, acumula… més de mig milió de seguidors i desenes de milions de visualitzacions! I ho fa sense fer res vergonyós ni extrem: amb bon contingut i amb la seva cara en primer pla, com a gran estratègia per destacar entre l’scroll infinit que és aquesta xarxa social (el temps mitjà per passar al següent vídeo és de 3 segons). Els seus vídeos inclouen també multitud d’altres “trucs” per captar i mantenir l’atenció.

Si il·lustrem les campanyes, missatges i continguts amb una cara mirant-nos de front, guanyaran en capacitat d’atracció. I si aquesta té moviment, sigui en format gif o vídeo, l’efecte es multiplicarà. És una tècnica clàssica -el disseny publicitari fa dècades que la fa servir-, que avui ens pot ser útil per publicar en entorns molt competitius o quan no disposem d’altres recursos visuals.