Elisenda Vallejo és una professional de referència en l’anàlisi de l’actualitat financera i empresarial a Catalunya i Espanya. Des de la seva posició com a redactora en cap d’Economia a La Vanguardia  s’ha consolidat com una font de coneixement rellevant sobre el teixit econòmic del país i, alhora, ha esdevingut una interlocutora anhelada de polítics i empresaris que pretenen obtenir el millor dels tractes d’aquest influent diari. Periodista amb una llarga carrera, ha estat guardonada amb el Premi Sardà Dexeus 2025, atorgat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria en la difusió de la informació econòmica.

Periodista de formació i amb una llarga i exitosa trajectòria professional. Quina és la recompensa personal que obtens de l’exercici d’aquesta professió?
És una feina vibrant, on no t’avorreixes mai, perfecte per la gent a la que ens mou la curiositat universal. Manuel Ibáñez Escofet, a qui vaig tenir el privilegi de conèixer al començament de la meva carrera com a subdirector aleshores de La Vanguardia, m’ho deia: “per ser bon periodista només cal tenir curiositat universal, ganes de saber, i després ganes d’explicar-ho”. Això va a caràcters, però crec que jo no sabria treballar en una feina on cada dia fos el mateix.

Podries afirmar que fer de periodista també és un enriquiment personal?
Sí, per a mi ho és. És una feina molt engrescadora i que, tot i que t’exigeix una gran implicació -et demana hores, et demana posar-hi ganes- et permet conèixer gent molt interessant, gent de primer nivell i d’àmbits molt diferents. A mi m’ha permès també viatjar força.

La revolució tecnològica de les darreres dècades, en què ha afectat a l’exercici i pràctica de la professió periodística?
Bàsicament ajuda, ajuda moltíssim, però també ha canviat els tempos. L’arribada d’internet va suposar un canvi radical en la manera de treballar. Tot és més ràpid i més fàcil ara. La contrapartida és que això també ha comportat una dedicació més extrema, estem sempre connectats. I hi ha tanta informació que gran part de la feina és destriar què és fiable i què no. La competència entre mitjans es viu al minut, i no d’un dia per l’altre com abans. Això t’obliga a estar pendent de la informació contínuament. Evidentment, l’objectiu és el mateix: lluitar per tenir les notícies abans que ningú i explicar les coses donant el màxim d’anàlisi. Però ara la cursa és contínua. I la IA també canviarà les coses, encara hem de veure com. Des del meu punt de vista, pot ser una bona eina de suport, però no pot substituir la feina del periodista. Les notícies s’aconsegueixen perseguint les fonts i parlant amb molta gent, guanyant-te la confiança de qui te la informació. No veig una màquina fent això.

Ets directiva del diari més llegit a Catalunya. Quin és el paper dels mitjans de comunicació tradicionals, basats en la premsa escrita, en un món dominat per la immediatesa de les xarxes socials i la profusió d’informacions que circulen per tot arreu?
Tinc clar que el nostre paper és el d’aportar fiabilitat i anàlisi en profunditat.

La gran majoria dels representants del teixit econòmic i empresarial es deleix per sortir a La Vanguardia. Quin criteri seguiu per donar veu a uns i no a uns altres?
El criteri sempre és la importància de la notícia i l’interès pels nostres lectors. I s’intenta donar veu a tothom.

Des de la teva experiència a la banda dels mitjans, quins són els elements essencials d’una bona comunicació corporativa / empresarial?
Per nosaltres, l’essencial és garantir una bona comunicació amb les empreses, una relació honesta i oberta. No sempre és així, moltes empreses encara mostren una gran desconfiança amb els mitjans. Des del meu punt de vista, és un plantejament totalment erroni. Haurien de estar més presents en el mitjans i en el debat públic, perquè el seu enfoc de les coses ens interessa a tots.

D’aquí a 10 anys, com s’informaran la societat i els ciutadans, a través de quins canals i de quina manera? Els diaris seguiran existint?
Jo crec que sí, seguirà sent necessari el paper dels diaris de destapar la veritat, ordenar la informació destriant el que és fiable del que no, interpretar les notícies, analitzar-les, explicar be la realitat.

Has estat multipremiada per la teva labor professional. Però si calgués redactar un perfil professional teu, què t’agradaria que fos destacat?
La Vanguardia ha estat casa meva durant la major part de la meva carrera. I he tingut el privilegi de treballar a diferents seccions, des de Disseny a Societat i Internacional, i a Economia en dues etapes diferents. Crec que això m’ha donat una visió global de la feina i de la realitat periodística que m’ajuda a l’hora d’interpretar les coses.