[blackbirdpie url=”https://twitter.com/#!/Mara_RockNRoll/status/189821640614486018″]

Vet aquí un tuit resum de la infinitat de missatges que, durant les darreres setmanes, han inundat les xarxes socials. En particular, els preuats TT (apa, un altre model) de Twitter. Primer va ser cosa dels madridistes orgullosos dels deu punts d’avantatge sobre el Barça a la Lliga, després dels culés que veuen la remuntada ben a prop.
Un cas ben paradigmàtic de publicitat involuntària i del seu impacte. Qui recorda, en canvi, les versions barcelonista i madridista de l’A1 que va promocionar Audi l’any passat?

La projecció pública intencionada no té res a fer davant de la publicitat involuntària?Sembla lògic que l’atractiu d’un fenomen espontani o sorgit del públic és, a priori, superior a una campanya publicitària més… per molt bona que sigui.
Però el que també evidencia tota aquesta història de bromes i tuits futbolautomobilístics (que han unit de nou dos mons que, de fet, s’entenen més que bé) és el poder que continuen tenint els anuncis i les marques en el nostre imaginari. Per què tantes persones, merengues o culés, han pensat darrerament en la marca alemanya, ni que sigui per un segon?
A banda d’això, si m’ho permeteu, l’encertarà la Sra. de Berbatov amb el seu pronòstic?
[blackbirdpie url=”https://twitter.com/#!/iMrsBerbatov/status/189876546205528064″]