Controvèrsia sobre la conveniència de mostrar el cadàver d’Ossama bin Laden. Què serveix millor els interessos i la imatge dels EUA?
Ensenyar la prova que l’enemic número 1 és mort validaria, definitivament, l’anunci de la seva eliminació. Però la versió oficial és que no es divulga aquesta fotografia per no provocar l’islamisme radical. El president Obama s’ha permès, fins i tot, el luxe de la ironia per justificar la decisió: “The fact of the matter is you will not see Bin Laden walking on this earth again”.
Des d’un punt de vista de la Comunicació, la resposta a la pregunta és fàcil. No, millor no ensenyar la foto.

Si la Casa Blanca mostrava els documents que confirmen que el cap d’Al Qaeda ha passat a millor vida tindria, immediatament, un gran problema. L’aparició de tot de veus assegurant que les fotos són trucades, que el mort no és el mort, que el Pentàgon és un expert en l’ús del Photoshop. O, inclús, anàlisis pseudocientífiques que revelarien les insufribles tortures a què va ser sotmès el terrorista. El gran Mourinho va donar la setmana passada un curset accelerat de com fins i tot les evidències poden ser discutides a base de retòrica histriònica, i de retocs digitals. Dóna’m un frame i et muntaré una pel·lícula.

Ocultar, de moment, les imatges és un encert en termes de Comunicació. En primer lloc, per mantenir viu el relat de la victòria d’Occident sobre els terroristes. En segon lloc, perquè el suspens (el dubte) sempre afavoreix l’obra a representar. En tercer terme, perquè un cop publicades, l’afer aviat desapareixeria dels mitjans: els rumors alimenten les portades, els fets acaben amb elles.

Però sobretot, sobretot, perquè mentre no siguin revelades, aquestes fotos són un autèntic comodí de la fabulosa màquina de propaganda amb què els Estats Units fan jugar al món. I ja se sap que, a les partides, quan ensenyes les cartes, perds tota possibilitat de fer farol.