Quan apareix una nova solució tecnològica, el comú dels mortals anem una mica perduts. Una cosa és disposar de la tecnologia i una altra aprendre a utilitzar-la… o inventar-ne usos profitosos.
En realitat, el codi QR (Quick Response) no és tan nou. Va ser creat per Toyota al 1994. Però la popularització dels competidors dels codis de barres ha arribat de forma relativament recent, gràcies a la possibilitat d’escanejar-los des d’un smartphone i accedir a un web o altres continguts vinculats. I com a moda que són, és clar, està donant lloc a bones idees de comunicació però també a nyaps inversemblants.

A Internet existeixen infinitat de reculls d’aplicacions absurdes del QR. Imperdible l’avioneta publicitària amb una pancarta monopolitzada per un codi pensat, segurament, “per als ocells amb iPhone”, com ironitzen en aquest recull hilarant de “codis QR realment inútils”.
Fins i tot, sembla com si l’enginy per ridiculitzar l’ús dels codis estigués rivalitzant amb el necessari per a la seva aplicació comunicacional. El fotògraf David Friedman ha creat codis intencionadament estúpids, com un que promet entrades de cinema gratuïtes però que, en ser escanejat, envia el missatge “no hi ha entrades de cine gratuïtes, simplement has caigut en el parany”. I, amb una dosi d’humor també important, el blog Pictures of people scanning QR codes es pregunta si hi ha algú que els escanegi. L’aposta és a que no, perquè el blog està buit.

Entretant, Facebook, la xarxa social reina pel moment, s’entretè en pintar un codi QR gegantí al terrat de les seves oficines. I el govern espanyol a presentar els pressupostos mostrant a les càmeres un codi que dirigeix al web que els allotja. Molt mediàtic, però la imatge d’un enllaç curt tipus gob.es/PGE, hauria facilitat a tots els ciutadans que no estan a la Moncloa (i, per tant, no poden escanejar el codi QR que va exhibir el ministre Montoro) accedir als pressupostos, com suggereix al seu blog el periodista Antonio Rull. De fet, això sí que seria necessari, amb una adreça oficial pels pressupostos tan memorable com:
http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sgpg/es-ES/Presupuestos/ProyectoPGE/Paginas/ProyectoPGE2012.aspx
Ja és suficient. Criticar és fàcil, d’acord. També hi ha aplicacions interessants dels codis QR. Com la que ha inspirat inicialment l’escriptura d’aquest post: el projecte de l’Ajuntament de Sant Just Desvern d’implantació de codis QR a elements del seu patrimoni cultural i turístic, per a l’obtenció d’informació relacionada a Internet. Sembla una bona forma de posar en valor els atractius d’un municipi i, aparentment, és pràctica i eficient (no calen grans plafons, etc.).

Té pinta que seguim una mica perduts amb els codis QR però, sigui o no la millor manera, també és obvi que dels experiments, se n’aprèn.