La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors condicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora. Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb.

Definit el viatge, hem de preparar el “demà”: preveure quines situacions ens podem anar trobant. Tot bon viatger sap que un equipatge adequat fa més fàcil la ruta i ens pots salvar davant els mil imprevistos del camí, així que cal proveir-nos de tot allò que puguem necessitar. Seguint l’exemple, tot bon professional de la comunicació corporativa té a mà uns procediments d’actuació per reaccionar, de manera planificada, davant de qualsevol circumstància. I en especial, té guardat en un calaix –que abans o després haurem d’obrir– un “manual de comunicació de crisi”. Amb el mapa i l’equipatge, només és qüestió de posar-nos en marxa. Fer cada dia un tram més o menys llarg del camí. Avançar sortejant obstacles, resolent imprevistos, canviant l’itinerari quan calgui. Tenint en ment on anem i què volem fer. Un dia a poc a poc, un altre a corre-cuita, però sempre recordant la màxima del viatger: gaudeix de la gent, del paisatge, de l’experiència…