Si hi ha un àmbit on la Comunicació ha de modificar conductes, aquest és sens dubte el que fa referència al Desenvolupament Sostenible. Tan cert com que ens hi va la vida: o protegim el planeta i les persones, o acabarem -tard o d’hora- autodestruint-nos.

Per tant, aquí no es tracta només de ser molt impactant, d’obtenir notorietat o de posicionar-se com a molt creatius. La comunicació dels ODS de l’Agenda 2030 ha d’aconseguir, principalment, mobilitzar la gent, modificar-los primer la consciència i després els hàbits. I arribar, així, a capgirar aquesta tendència suïcida d’anar generant desigualtats socials, del consum irresponsable de recursos naturals o de la sobreexplotació dels ecosistemes terrestres i marins.

La Comunicació dels ODS, a més, hauria de ser un exemple de sostenibilitat en la seva execució. Evidentment, això té relació amb la tria dels materials (fora plàstics i tot allò no reaprofitable) i amb la tipologia d’accions (no cal que siguin amenes, però sí efectives amb el propòsit de moure a l’acció, de generar canvi d’actituds en les persones). Això últim és relativament fàcil: només cal que els missatges involucrin de manera directa als destinataris. No cal que els expliquem als ciutadans que si no aturem el Canvi Climàtic el mar serà un metre més alt. Serà més efectiu que els diguem que comportarà canvis en la producció d’aliments, i això provocarà el sorgiment de noves malalties que ells patiran en persona.

Cal arribar a la pell de la gent, impactar-los en allò que els faci sentir concernits. Perquè només així es podrà combatre la gran amenaça per a una efectiva Comunicació en Sostenibilitat: les famoses fake news. Vegi’s l’exemple de Trump i la seva famosa piulada sobre l’escalfament global (per cert, feta ja al 2012). O demostrem a la gent els perills de la situació i les solucions a aplicar, o la influència d’aquests hiper-líders i els seus missatges extra-simples (i extra-ximples) ens arrasarà.