Estratègia i creativitat són dues metodologies de treball essencials per a l’èxit de qualsevol acció o projecte de comunicació. De fet, són les que marquen la diferència, les que poden proporcionar l’èxit. Però tot i el seu caràcter fonamental, la seva eficàcia resta supeditada a una condició elemental de tota bona comunicació: fer que el missatge arribi i s’entengui. Ser brillant no serveix de res si l’altre no t’interpreta correctament.

La comunicació és una activitat entre humans. Es comunica per provocar reaccions, ja sigui que ens riguin una gràcia, que ens comprin un producte o que s’afiliïn a una idea. Des de la banda de l’emissor, tot acte de comunicació busca motivar, mobilitzar o influir alguna persona. Des de la banda del receptor, encara que el missatge ens arribi des d’un canal tecnològic, és clar que abans hi ha hagut algun ésser humà que l’ha programat.

I els humans rebem i processem els missatges exclusivament a través dels sentits. La vista i l’oïda són els més usats, sense dubte, però els altres (tacte, gust i olfacte) també serveixen per a interpretar els estímuls que ens envia l’emissor. Ja fa anys que botigues d’arreu del món apliquen el màrqueting olfactiu per a atrreure potencials compradors. I també preferim un periòdic suau i que no taqui les mans a un amb una textura o impressió poc cuidades.

Carències professionals

Per això, i sobretot perquè procedeixen d’experimentats professionals de la comunicació, esdevenen incomprensibles i paradoxals dos errors sonats que s’han simultanejat en el temps. El primer, la de vegades pèssima qualitat de so de la pel·lícula Sirat.

Hi ha molts dels diàlegs de l’obra que no s’entenen. D’altres, només se senten com un xiuxiueig, gairebé. El cinema és imatge i so, i mentre que el primer ingredient s’ha aconseguit de manera espectaular al film, el segon ofereix una qualitat molt defectuosa.

L’altre cas és més recent, encara. El passat 17 de setembre, TV3 va posar en marxa els nous informatius 3CatInfo. I el mateix dia de l’estrena van quedar paleses les deficiències en el disseny de determinats suports gràfics, com ara els mapes del temps. I també la minúscula mida dels rètols que presenten la traducció de les declaracions. Per a què mirar una tele de què no t’assabentaràs del que t’informa?

Encara que aquests dos casos puguin semblar unes equivocacions puntuals, la realitat és que massa vegades els professionals de la comunicació cometem errors tècnics imperdonables. Quantes vegades no s’han editat anuncis o cartells en què no es pot llegir la informació de tant petita com l’ha inserit el dissenyador? O bé, quantes fotografies surten publicades amb massa aire? O encara, quants periodistes i redactors publicitaris no escriuen i publiquen textos amb faltes ortogràfiques?

La cura en la realització d’un producte comunicacional és obligatòriament tan important com el seu concepte. Moltes persones han abandonat la projecció de Sirat a les sales de cinema, i moltes altres s’han queixat a les xarxes del nou grafisme de TV3. Genialitat i correcció no haurien de ser virtuts dissociades.

Irònicament, és probable que una i altra obres rebin premis i reconeixements artístics. I és que en l’actual societat del postureig, moltes vegades artificiosa i impostada, es recompensen els flashos efímers enlloc de la bondat i qualitat reals d’un treball. Tant és així que fins i tot Donald Trump ha estat proposat com a premi Nobel de la Pau 2025…