Tota una pàgina en blanc, una breu declaració i una pregunta final. Així de breu i concís ha estat el comunitat que ha distribuït aquesta setmana el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef) després de conèixer-se la notícia de la mort de més d’un centenar de persones en un dels atacs més mortífers de la guerra de Síria –entre ells, desenes de nens-.
El text porta per títol  “La guerra contra els infants a Síria. Informes de baixes massives entre els infants a Ghouta oriental i Damasc”.  A partir d’aquí, cita declaracions del director d’UNICEF per a Orient Mitjà, Geert Cappelaere. El text només recull una frase:

Davant del sorprenent comunicat del qual s’han fet ressò desenes de mitjans de tot el món, es plantegen alguns interrogants sobre els quals calorie reflexionar.

Primer: és normal que a alguns mitjans els faci més gràcia un comunicat en blanc que una matança indiscriminada contra famílies senceres a Damasc i que, per tant, l’anècdota es converteixi en la noticia i el succés greu passi a un segon pla? Per a alguns mitjans, el bombardeig de civils a Síria per part del règim d’Al-Assad  no és novedós, en canvi, un comunicat original i trencador sí que crida l’atenció.

Segon: Els integrants d’Unicef van emetre el comunicat de manera intencionada -sabent que seria una acció de comunicació potent amb molta repercussió mediàtica- o, pel contrari, es disposaven a fer una nota convencional però la gravetat de la situació els va deixar impotents, estupefactes i, literalment, sense paraules? Després de veure les colpidores imatges de l’atac, tot fa pensar que, en aquest cas, l’estratègia comunicativa potser no estava tan premeditada i l’èxit va arribar de forma accidental, per haver aconseguit plasmar en una nota la cara més humana de la desesperació.