La dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí!

El problema de la manca de negoci dels continguts web rau en l’estratègia seguida fins ara i que es resumia, bàsicament, en formar un gran ramat de seguidors. O sigui, augmentar al màxim el nombre de persones que miraven el seu web. És la famosa tècnica del pescaclics (o clickbait, en anglès). Però no és el mateix veure que llegir: els que enllacen amb un titular cridaner de seguida abandonen la pàgina d’aterratge (són els anomenats “rebotats“). És a dir, veuen la notícia, però no la llegeixen, amb la qual cosa ni tenen temps de rebre impacte publicitari, ni queden fidelitzats al mitjà. No generen ni ingressos publicitaris ni subscripcions de pagament.

Com sempre, n’hi ha que dels problemes en troben oportunitats de negoci. Hi ha empreses especialitzades a ensenyar com generar continguts web que enganxin, que siguin llegits (i, d’aquesta manera, generin negoci a l’editor de la pàgina). Ajuden a identificar l’audiència, aporten estratègies d’optimització dels textos, monitoritzen els temes d’interès dels visitants, i permeten a les empreses de mitjans de comunicació crear públics fidels amb analítiques editorials en temps real i històriques de plataformes d’escriptori, socials i mòbils.

I resulta que la gent sí que llegeix a internet. Fins a un 40% de les persones que miren la xarxa llegeixen articles en profunditat. Això sí, han de ser històries i reportatges amb valor i qualitat. Ah!, i si troben això en un mitjà a la web, acostumen a tornar i a tornar.