– Vull sortir a La Vanguardia, com ho he de fer?
– Cremi la seu de l’empresa.
– Com diu? No, no, vull dir sortir-hi en positiu, esclar.
– Contracti un anunci.
– Això ho fa qualsevol. Jo vull que parlin bé de mi sense haver de pagar.
– Pensi en els lectors del diari i expliqui alguna cosa que els pugui interessar.
– Sí home, jo ja sé “exactament” el que vull que diguin sobre la meva empresa.
– Contracti un anunci.
– Que no, que vull que el/la periodista vingui per interès, no pagant.
– Cremi la seu de l’empresa.

Explicava recentment la responsable d’una àrea temàtica de La Vanguardia que cada setmana rep “entre 400 i 500 propostes de temes per publicar”… de les quals n’arriba a fer “quatre o cinc màxim”.
Els diaris trien allò que publicaran, principalment, en funció de dues variables: l’interès informatiu (els lectors) i l’interès econòmic (anunciants i subvencions).
És una lògica que es pot extrapolar a qualsevol dels –cada cop menys– mitjans de gran difusió. Administracions, associacions i entitats públiques, pel fet de ser organitzacions que treballen (no rieu) per al bé comú i sense ànim de lucre, tenen una facilitat per aparèixer als mitjans de comunicació que les empreses no poden aconseguir…

No poden? Tornem a la conversa inicial. Si volem ressò mediàtic –positiu i no publicitari–, hem de donar als mitjans quelcom que pugui interessar al seu públic. Projectar la imatge que volem donar de la nostra empresa a través d’històries, notícies o informacions que generin interès mediàtic. Hem de crear continguts corporatius amb interès social. I això només s’aconsegueix treballant la Comunicació Corporativa com un vessant estratègic i professionalitzat. Rere qualsevol empresa ben projectada mediàticament, sempre hi ha un gran equip de comunicadors. Posem-ho en valor.