Credibilitat, prestigi i capacitat d’influència: tres intangibles d’incalculable valor per a qualsevol organització. Per generar-los, hem de ser capaços de construir –i mantenir– un discurs sòlid i coherent al llarg del temps.
Apuntàvem en el darrer post (Mantenir la coherència) que, en temps d’incertesa sobre el que és veritat i el que no, la coherència del discurs corporatiu és clau per mantenir la credibilitat, el prestigi i la capacitat d’influència.

El valor d’aquests tres intangibles és enorme i, sovint, supera amb escreix el dels actius de qualsevol organització. D’exemples, milers. Twitter no ha generat mai beneficis, però el seu valor de mercat es xifra en milers de milions (influència). Un anunci a La Vanguardia és notablement més car que en mitjans de major tirada i difusió (prestigi). Un partit polític pot veure reduïda o ampliada dràsticament la representació sense que el gruix de militants variï (credibilitat).Credibilitat, prestigi i capacitat d’influència: sempre en aquest ordre. Sense credibilitat, no es pot edificar una imatge de prestigi. Sense prestigi, no es pot exercir influència (per mitjans lícits, s’entén).

La credibilitat és la capacitat de fer creure als demés que una cosa és certa, pel fet de ser nosaltres qui l’enunciem. És un atribut que es construeix (o destrueix) al llarg del temps i que ho té tot a veure amb la coherència. Més enllà de la pròpia acció, que també ha de ser coherent, cal dotar-se d’un discurs basat en arguments sòlids i principis estables –que no vol dir immutables–. I això només es pot assolir i mantenir si comptem amb una Política de Comunicació ben definida i ben executada. Una Comunicació que s’adapti als contextos, que evolucioni, però que mantingui intactes i sàpiga transmetre sempre els valors i principis bàsics de l’organització.

Els polítics han utilitzat la pràctica contrària durant anys, amb notables resultats propagandístics: davant els votants d’un territori crido unes consignes, mentre als oients d’un altre els esperono amb les contràries; o bé en un barri humil prometo unes mesures i davant les patronals unes d’oposades. En l’era post 2.0, el boomerang de la mala praxi els ha retornat colpejant-los amb força, i ha portat aquests partits a la lamentable situació de falta de credibilitat que tots coneixem. La manca de credibilitat –i una motxilla amb unes quantes males pràctiques més– n’ha soscavat el prestigi i ha deixat sota mínims la seva capacitat d’influència, avui només sostinguda per pràctiques clientelars. Uns perden vots a raig, d’altres canvien de nom davant la insuportable contradicció, uns altres han desaparegut fagocitats per noves sigles. Morir per renéixer o desaparèixer. Reinventar-se per –intentar- recuperar la credibilitat.