Segons els experts, el color vermell és sinònim d’energia, el negre s’ha posicionat com un símbol d’elegància, i el blau serveix per a transmetre seguretat i confiança (per això l’han adoptat moltes marques bancàries).

El color -els seus efectes i significats- ha estat estudiat des de diverses ciències, incloent-hi la física o la psicologia.  El color és portador de missatges i, per tant, és un llenguatge. Però, compte! Un mateix color adquireix significats distints en funció del context. Per exemple, del context nacional: el groc és per al xinesos una coloració sagrada mentre que per als andalusos implica mala astrugança.

Encara més: un únic color dins d’una mateixa cultura pren matisacions -permeti-se’m el joc de paraules- segons altres factors contextuals, com ara els valors socials o la moda. Darrerament ha augmentat la venda de cotxes blancs, una varietat cromàtica que era considerada simple i banal i que avui dia, gràcies als corrents mediambientalistes, ha pres un sentit d’ecologia. Sovint es demana la gent de tenir cura del llenguatge. En realitat volen dir de tenir cura del context. Són el moment, l’indret i, sobretot, l’audiència els que determinen quin és el llenguatge adequat.

A l’hora de preparar un discurs i triar el llenguatge idoni, no valen els apriorismes ni les fórmules estereotipades. Parlant del color com a transmissor d’informació, doneu-li un cop d’ull al web d’Adobe on els participants defineixen i comenten, a base d’una tria de tintures, les tonalitats de coses tan inversemblants com una cagada en l’arena. Però no el deixeu veure a segons qui, aquest lloc. O no l’entendria, o directament s’enfadaria.